'Open': una comèdia de parella per riure des del primer minut

Davant el panorama que estem vivint aquests mesos, si alguna cosa ens fa falta aquests dies és riure, la manera ideal de treure’ns de sobre la tensió, oblidar-nos dels problemes i passar una estona divertida. Poques obres aconsegueixen arrencar-nos una rialla des del minut 1. Això és una cosa que aconsegueix, aparentment gairebé sense esforç, una divertida comèdia que acaba d’estrenar-se a l’Eixample Teatre. Es tracta d’Open, l’última creació dels cosins Olivé (Joan i Roc), autors d’escape rooms  teatrals per a nens com Escuela de màgia o El misteri de Houdini. Però aquest espectacle no és infantil, té dos rombes. La tercera col·laboradora indispensable és la cantant i actriu Mònica Macfer, que compartirà l’escenari amb Joan. Tots dos formen part també de l’elenc de la nostàlgica i molt recomanable Como una canción de los 80, i alguns dies fan doblet gairebé sense pausa. Deuen acabar rebentats...

Encara no s’ha obert el teló i surten els dos actors a explicar-nos el que veurem. Ens expliquen que la història que ens explicaran està basada en fets reals i que són els més indicats per narrar-nos-la perquè ells també són parella a la vida real. Interactuen amb el públic durant tota la funció i els surt bastant bé improvisar, fa l’efecte que és una obra en construcció que encara estan afinant, però que no els falta enginy per enfrontar-se als espectadors sense xarxa. Quan ens mostren l’escenari veiem que està ocupat, al centre, per un sofà amb coixins, una pantalla al fons i, als dos costats, unes cadires i una taula i uns tamborets.

Es tracta d’una parella estable, a qui es desperta la curiositat quan senten, com cada cap de setmana, els seus veïns fent l’amor escandalosament, i això els fa reflexionar. Potser les seves vides sexuals són molt monòtones i convé fer algun canvi. Quan ella li diu la frase més temuda pels homes («hem de parlar»), ell es posa a tremolar. El que li proposa és que es converteixin en una parella oberta, és a dir, que tinguin relacions sexuals amb altres persones però sense arribar a enamorar-se.

Malgrat les seves reticències inicials, el noi acaba acceptant i, per conèixer gent nova, opten per obrir-se tots dos un perfil a Tinder. La pantalla del fons servirà perquè assistim a l’elecció de les fotos que penjaran. El reguitzell d’individus/es que coneixeran no té desperdici i són personatges caricaturescs que desperten la rialla del públic (i la vergonya dels protagonistes). La primera cita d’ella és un mocós ‘youtuber’ obsessionat per seguir els consells dels seus followers, unit a la càmera del mòbil com si fos una part més del cos.

Ell no té millor sort i ensopega amb una obsessionada pel coronavirus, coberta de proteccions per tot arreu, a qui segueix una ‘xoni’ (la Vane), amb una melena llarga i un vestit de lleopard, amb la qual queda en un cine i la seva roba ja indica les seves intencions. El següent pretendent és el Guillermo, un ‘pijo’ que presumeix de guanyar 12.000 euros al mes tot i que mai ha mogut un dit i que la convida a un restaurant car.

La desfilada de candidats prossegueix amb l’Svetlana, una russa una mica més gran que el protagonista que va enfundada en un abric de pell i que amaga fosques pretensions, i l’Edu, un guaperes forçut obsessionat pel culte al cos, el seu propi cos. Cada un més desastrós que l’altre. L’última solució que els queda és penetrar (mai millor dit) en el club d’intercanvi Open, moment en què les converses amb el públic seran les protagonistes abans d’un desenllaç musical.

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

Té una aparença senzilla i és que, en realitat, més enllà de l’eterna reflexió sobre els absurds remeis a l’avorriment de compartir cada dia amb la mateixa parella, l’únic que pretenen és divertir el personal. Joan Olivé i Mònica Macfer són autèntics pallassos (en el bon sentit de la paraula), disfruten ficant-se a la pell de personatges ridículs i portant-los al límit. La platea s’adona que s’ho passen molt bé fent el mico i això es tradueix en una complicitat que deriva en rialles i en una selfie final amb els actors. Open és una obra i un local en què les parelles continuaran intercanviant-se fins que el públic vulgui... i, per ara, a jutjar per la seva reacció, fa l’efecte que continuarà obert molt temps.