L'Arxiu Fotogràfic recupera la seva mostra sobre la gràfica anarquista en la guerra

La ciutat de Barcelona, sempre en constant canvi, va tenir una gran evolució durant la guerra civil. En aquells tres anys decisius es va despertar una urbs revolucionària, contestatària, que no acceptava la submissió al feixisme i que estava en contínua lluita. El record d’aquell període hauria quedat sepultat pel temps si no fos perquè els fotògrafs i cineastes el van il·lustrar des de la immediatesa i ens van llegar un testimoni impactant i realista del que va suposar. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona permet recuperar-lo a l’exposició Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social (1936-1939). Després del seu tancament temporal motivat per les circumstàncies, s’ha remodelat una mica l’espai, s’han eliminat els quioscos interactius i s’han suprimit els fulls d’informació de sala, que poden consultar-se en la seva pàgina web. Igualment, s’ha limitat l’accés a 12 persones i s’han ampliat una mica els horaris.

A l’entrada ens reben unes fotos de gran mida d’una jove al costat de la bandera de la CNT (La lluita a Barcelona, d’Antoni Campañà) i un collage, ‘Els vencedors’, en què coincideixen un milicià, una obrera en una fàbrica tèxtil, una escola i el camp, entre altres motius. A continuació descobrirem un exemplar del setmanari gràfic Umbral que, com adverteix a la seva portada, aborda temes tan diversos com la guerra, la política, la literatura, el cine, el teatre i l’actualitat, més espectre gairebé impossible.

Les publicacions i les dones

En el següent apartat, dedicat a la premsa, veurem les oficines d’una altra publicació, Tierra y libertad, i quatre de les seves portades (entre aquestes «Les dones llibertàries en lluita» i una altra sobre la mort del revolucionari Buenaventura Durruti), unes milicianes llegint Solidaritat Obrera i altres exemples de Umbral com «La maternitat sota el signe revolucionari» (amb una dona donant el pit) o «Els objectius militars del feixisme», amb la silueta d’una bomba. En unes vitrines es mostren altres revistes com Tiempos nuevos i ens crida l’atenció una insòlita combinació d’un milicià abraçat a un xef en un dibuix d’un setmanari gastronòmic.

Les dones van tenir un pes important durant la República, es pot comprovar en un espai dedicat a elles que s’obre amb una imatge sorprenent, uns ¡homes! pintant uns cartells amb la frase «Dones lliures», fotos a l’escola popular o exposicions femenines. El món laboral també té el seu espai amb detalls de les cerveseres Moritz o Damm col·lectivitzades, les cues davant una lleteria i altres treballadors a les seves fàbriques respectives.

Grans fotògrafs de l’època

La llegendària estirp dels Pérez de Rozas va tenir una presència constant en els mitjans anarquistes i un dels seus encàrrecs va ser el de retratar tota mena de col·lectivitzacions agràries des del Pirineu al Delta de l’Ebre. Poden veure’s múltiples exemples d’Amposta, Sant Pere Pescador, el mercat del Born, l’Hospitalet del Llobregat, Rubí, Calonge o Torroella de Montgrí.

Una altra fotògrafa destacada va ser Kati Horna, que immortalitzava la vida quotidiana de la població a la rereguarda. Retrats de pagesos, nenes, un noi en un taller d’arts gràfiques, edificis com les esglésies o la màscara mortuaria de Durruti en una botiga, la indústria de la guerra o els obrers del tèxtil.

  

 

Un documental sorprenent 

Antoni Campaña va il·lustrar el món dels milicians i les seves expressions en els moments de descans. Resulta molt recomanable visionar el sorprenent noticiari Reportaje sobre el movimiento revolucionario en Barcelona firmat per Mateo Santos el 1936 i d’uns 20 minuts de durada. Allà veurem com les esglésies es van convertir en casa del poble, els carrers de Barcelona amb gent armada i barricades, el paisatge urbà en què reconeixem alguns carrers i edificis mentre sona La Internacional i es llancen proclames contra l’Església («aquests negres corbs»), l’alta burgesia, el capitalisme i l’exèrcit revoltat amb un vocabulari insòlit.

La cultura i la militància

Un altre apartat està dedicat a la cultura i l’educació, imatges de la universitat popular (a la Casa Golferichs), les biblioteques, el gimnàs, la lluita contra l’analfabetisme o una inesperada instantània d’uns nens despullats banyant-se a l’estany del Palau de Pedralbes. A dues vitrines adjacents es mostren postals de l’Oficina d’Informació i Propaganda de la CNT-FAI, una credencial i un manual del militant, així com ¿Espanya? Llibre sobre els contes de por i les calúmnies feixistes. A l’últim racó hi ha una imatge de la seva seu a Via Laietana, un quiosc, una pintada i un munt d’objectes religiosos de plata arrabassats a les parròquies per fondre's.

Notícies relacionades

K-pop imperial, gairebé maquiavèl·lic

Sweeney, la ‘Taylor Switf’ republicana

Un passeig per una època menys llunyana del que sembla però en què les idees eren molt diferents que les d’ara, les actituds també i que serien l’últim crit d’esperança contra l’amenaça del tenebrós franquisme que s’apoderaria del país i de les nostres vides. Les últimes hores de llum abans de la foscor.