UNA HABITACIÓ AMB VISTES (4)

Comiat a Castelldefels

L'actor George Sanders es va suïcidar a l'Hotel Rey Don Jaime el 25 d'abril de 1972

Al costat del cadàver es van trobar cinc tubs de pastilles sedants

Comiat a Castelldefels
Es llegeix en minuts

Fa quatre estius, vaig estar temptada d’allotjar-me durant una setmana al Gran Hotel Rey Don Jaime, a la mateixa habitació on George Sanders es va treure la vida, amb el suposat propòsit de desencallar una novel·la, l’última, que parla de suïcidis. La piscina, magnífica, i la platja a un passeig de 15 minuts. ¿Nedar o es tractava d’escriure? Al final, com que no m’arribava la pasta, em vaig desenganyar d’un pla que al cap i a la fi tampoc era gaire original: grapats de mitòmans havien demanat abans l’habitació per allotjar-se. Encara avui, gairebé 50 anys després, la història atrau amb un corrent magnètic: ¿per què va decidir l’actor treure’s del mig? ¿I com diables va escollir Castelldefels?

Un cotxe l’esperava al Prat per traslladar-lo a l’hotel, on li havien assignat l’habitació número tres, amb vista als pins del Garraf

El 22 d’abril de 1972, Sanders, el canalla inoblidable en pel·lícules com ‘Rebecca’ i ‘Tot sobre Eva’, va aterrar a l’aeroport del Prat procedent de Mallorca, on havia viscut per temporades. Un cotxe l’estava esperant per traslladar-lo a l’hotel, on li havien assignat l’habitació número tres, la terrassa del qual no tenia vistes al mar, sinó a l’altre costat, als pins del Garraf. S’hi havia de quedar quatre dies.

Tombs a l’hotel

Qui més ha indagat en les circumstàncies que van envoltar la mort de l’actor a Castelldefels és l’historiador i novel·lista Jorge Navarro Pérez, l’interès del qual per l’assumpte el va portar a entrevistar, i publicar les seves indagacions a la revista literària ‘Alga’, les persones que el van atendre en les seves últimes hores, com la recepcionista del Rey Don Jaime. A Divina Arbeo, que així es deia la senyora, la van sorprendre el tarannà aristocràtic i les formes de l’hoste, que als 65 anys portava amb summa elegància els seus 192 centímetres d’estatura, afegits a la veu de baríton i l’exquisida dicció anglesa. Divina no va arribar a veure’l borratxo perquè el seu torn acabava les quatre, però els cambrers li van explicar que bevia molt vodka, que de vegades arribava a l’hotel fent tombs. Sempre sol. S’havia casat quatre vegades, entre les quals, el casament més sonat i tempestuós amb l’actriu hongaresa Zsa Zsa Gabor.

El gran secundari va deixar dues notes manuscrites: en una li feia una picada d’ullet a la posteritat i en l’altra demanava que avisessin la seva germana a Anglaterra

Pel que sembla, durant la seva breu estada al Baix Llobregat, va mantenir tractes amb una agència immobiliària, amb la intenció de comprar una propietat. Acabava de vendre la seva estimada casa a Palma, al barri de Gènova, per la insistència d’una de les seves últimes nòvies, i encara es mossegava els punys de penediment. Però ¿hi havia alguna cosa més? ¿Ho tenia planificat? El seu biògraf i amic, el també actor Brian Aherne, va relatar que Sanders havia patit una embòlia, i al constatar que l’accident vascular li impediria continuar tocant el piano, va acabar destrossant-lo amb una destral. Quin paio, o tot o res. ¿Qui s’amagava rere el dandi recargolat i sense escrúpols de les pel·lícules? En la seva autobiografia ‘Memòries d’un farsant professional’ (1960), Sanders confessava: «A la pantalla acostumo a ser un cínic de maneres exquisides, cruel amb les dones i immune a les seves insinuacions i capricis. Aquesta és la meva màscara, i m’ha servit bé durant 25 anys [...] per protegir la meva naturalesa ultrasensible».

Nembutal i whisky

El 25 d’abril al matí, Divina va acudir a despertar-lo, com li havia encarregat la vigília per agafar a temps un vol a París, però Sanders no contestava als insistents cops a la porta. El llavors director de l’hotel, Juan Carbonell, va donar ordre d’obrir amb la clau de pas. I allà era, despullat sobre el terra, amb cinc tubs buits d’un sedant anomenat Nembutal i una ampolla de whisky a la tauleta. El guàrdia civil que va acudir al lloc dels fets, Manuel Leandres Sierra, recordava la pàtina violàcia del cadàver per l’enverinament i que hi havia uns 7.000 dòlars escampats per l’habitació. L’actor va deixar dues notes de pròpia mà: «Estimat món: ja he viscut bastant, i prolongar-ho seria un avorriment. Us deixo amb les vostres preocupacions, les vostres escombraries i la vostra merda fertilitzant en aquesta dolça latrina. Bona sort». En la segona, en perfecte castellà, demanava que s’avisés la seva germana Margaret, a Sussex, i advertien que hi havia prou diners per pagar la barrabassada.

Et pot interesar

La Guàrdia Civil va haver de treure el cos per la finestra davant l’expectació a les portes de l’establiment

Segons el caporal Sierra, es va haver de treure el cadàver per la finestra davant l’expectació que s’havia acumulat a les portes de l’hotel, mentre a la caserna no deixava de bramar el telèfon amb trucades de periodistes de tot el món que demanaven detalls. Feta l’autòpsia, van repatriar el cadàver a Anglaterra per a les exèquies i després van escampar les seves cendres al canal de la Mànega. Una mort shakesperiana per al millor secundari de Hollywood.