Suu: «Ara treus un tema i es crema en dos mesos»

La veiem molt ocupada, considerant les complicacions d’aquest estiu. ¿Poder moure’s sola, tan sols amb l’ukelele, hi ajuda?

Puc anar amb la banda, i també jo sola amb l’ukelele i amb Guillem Arnau, que toca la bateria i dispara pistes. Aquest és el format que més estem movent, sí. Pensava que aquest estiu no tindria gaires bolos, però al final, entre juliol i agost, seran uns 15 o més. Estic contenta. Ja veurem què passa al setembre. No vull mirar més enllà.

Potser la beneficia el format que han adoptat algunes festes majors.

Sí, moltes s’han ressituat i han transformat els seus concerts en acústics.

¿Què representen per a vostè les festes?

Un lloc en què agafes taules i on aprens a improvisar i a llegir els desitjos del públic. Actues per a gent que potser no et coneix. Allà he hagut de currar-m’ho una mica, i aprofitar que tocava amb Txarango o amb Búhos per arribar al seu públic. Una gran part dels grups de Catalunya viuen de les festes majors, perquè és un circuit molt gran i amb una gran varietat. Hi ha pobles que en fan dos a l’any. Poden ser ingressos assegurats, perquè si caus bé en un poble i el teu concert funciona, segurament dos anys després tornaràs.

¿Va ser a les festes on va començar?

El meu concert de debut, amb el primer disc, va ser a La 2, de l’Apolo, però el segon ja va ser a les festes de Montblanc, amb la banda. Era en un pavelló, tocàvem amb Smoking Souls i va ser molt divertit. Vaig tocar cap a les nou o deu del vespre, una bona hora. Per mi, començar a mitjanit és tardíssim, tot i que depèn del lloc. A la Catalunya central, com més tard, més boig tot.

¿Com es fa per posar-te a la butxaca un públic que amb prou feines et coneix, en un context de ball i guirigall?

Si hi hagués un truc seria meravellós. Cada vegada és diferent i vaig improvisant. M’agrada molt xerrar i empatitzar amb el públic, i explicar de què van les cançons. Tampoc gaire, perquè estem en una festa, però trobar el punt just. Ja veus quan el públic està amb més ganes d’escoltar que de ballar. És fer prova-error.

¿Inclou versions de temes famosos per assegurar-se la jugada?

Les feia quan només tenia un disc, per cobrir hora i quart: Jarabe de Palo, Fito & Fitipaldis, Bebe... Amb aquestes ja comptaves que se les sabrien segur.

¿Què és el més boig o estrany que li ha passat?

Una vegada, a Folgueroles, ens va tocar sortir com a dos quarts de tres de la matinada, després d’un grup de versions, i no al revés, que és el normal. Allà no encaixava bé, però el públic, que anava bastant content, va passar en un moment d’estar saltant com cabres a asseure’s a terra i posar-se a escoltar.

Allà, amansint les feres.

¡I a les barres, enfadats, perquè ja no consumien!

¿La seva festa major favorita?

La de Gràcia és com cantar a casa, perquè és on més m’he mogut sempre. Però també m’agraden molt les de Sitges, les Barraques o la Garrinada d’Argentona, on he anat molts anys a treballar a la barra, servint cerveses.

‘Tant de bo’ és la cançó de l’estiu de TV-3. ¿Ho sabia?

¡Gens ni mica! Ara, quan treus un tema, la gent el crema en un parell de mesos, i que TV-3 l’hagi volgut reciclar així ha sigut un regal. Estic superagraïda.

Notícies relacionades

Música, fantasia, dansa i burlesque

Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)

Semblava que les discussions entorn del català i el castellà en la nostra escena pop ja formaven part del passat, però últimament s’han sentit queixes perquè en el seu segon disc, ‘Ventura’, només hi ha una cançó en català. ¿L’han incomodat?

El primer disc (‘Natural’, 2018) tenia onze temes, i només quatre en català. No hi ha hagut un gran canvi, tot i que hi hagi gent que s’ha sorprès, potser perquè del primer disc es va fer popular alguna cançó que era en català. Però hi ha molt ‘hater’ i... ¿Com dir-ho sense ofendre ningú? Hi ha molt defensor de la pàtria, però d’una pàtria molt purista, i no veig bé excloure una part de la cultura, la llengua castellana, que també és nostra. En el castellà hi ha un rerefons històric que ens ha perjudicat moltes vegades, però, en tot cas, caldria culpar determinats personatges històrics, no la llengua.