David Bisbal, íntim però potent

Una constant d’aquest estiu és l’emfàtic gest d’agraïment de l’artista al públic des dels primeríssims compassos del concert. Com aquest dimecres a Fes Pedralbes, on David Bisbal, tot just acabar el tema de benvinguda, ‘No amanece’, es va dirigir a l’àmplia platea, als 800 assistents amb mascaretes i seients separats. «¡Per tots vosaltres, els valents! Us estimo molt», va dedicar el d’Almeria, sumant-se així a les «moltíssimes, moltíssimes gràcies» que el director del festival, Martín Pérez, va brindar minuts abans, al començament de la nit, quan va apuntar quin ha de ser el camí: «No podem aturar el carro, si no això se’ns menjarà».

David Bisbal va indicar que podria haver-se quedat a casa aquest estiu i «esperar al 2021», però que va preferir plantar cara a la situació. «Vam voler esforçar-nos per inventar-nos aquesta gira íntima». Íntima, però no desossada: davant la proliferació de concerts ‘unplugged’ i formats mini, el d’Almeria es va presentar amb una banda de quatre músics de registres tant acústics com elèctrics, bateria completa inclosa. Amb ella va poder fer justícia a l’atrafegament rítmic del seu clàssic ‘Camina y ven’ o presentar amb àmplies prestacions el recent àlbum ‘En tus planes’.

Llatinitat i ‘power ballads’

Bisbal sense amortidor, amb gest arremolinat i el braç apuntant a l’horitzó, assaborint una proximitat inèdita en la seva carrera. Ell, que va néixer balbotejant al Palau Sant Jordi. «M’encanta cantar així, tenint-vos a prop», va fer saber mentre s’introduïa en una secció de temes recollits i assentats al piano de Gabriel Peso, com ‘Como la primera vez’, ‘La tenga o no’ i ‘Mi princesa’. Tot i que Bisbal es va obrir pas al seu dia sota el paraigua del pop llatí, un dels seus puntals és l’aturada profunda a l’estil ‘power ballad’: va presentar l’‘in crescendo’ d’‘El ruido’.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

A l’altre extrem, les cadències libidinoses d’‘Amor, amé’, peça composta amb Antonio Orozco. Era el moment de «recordar un tema que mare meva...», va dir al presentar la sempre aparatosa ‘Bulería’, que va fer aixecar el públic de les cadires (sense moure’s del seu lloc) i va donar pista a una ràfega de ‘tumbao’ al piano. I de delectar-nos amb perles poètiques per deixar-nos una estona al racó de pensar: “Tú eres la frontera entre estar vivo y vivir” (‘La necesidad’). Bisbal filòsof, compartint els seus dolors de l’ànima més insondables: “Y esta herida que sangra en mi interior, /y esta espina clavada sin razón” (‘Silencio’).

Respostes ràpides i entusiastes

I Bisbal, tendent a parlar i a posar-se una mica nostàlgic a l’abordar ‘Dígale’, peça del seu primer disc, ‘Corazón latino’ (2002), que va gravar «aquí, al Montseny», va recordar, afegint que Catalunya va acollir «els primers passos» de la seva carrera. D’allà al rutilant ‘Si tú la quieres’, el seu duet amb Aitana que ho ha petat a YouTube. Tot i que en la tanda de propines no va faltar cap altre gran ‘oldie’, ‘Ave María’, David Bisbal ens va voler dir que, gairebé dues dècades després d’‘OT’, és un senyor professional que no viu de rendes i que sap donar respostes ràpides i entusiastes a les circumstàncies menys simpàtiques.