Lildami: «Els rapers pequen de sons 'cutres'»

¿És un revulsiu a les festes majors?

Vaig ser el primer d’entrar en el ‘mainstream’ d’aquest circuit. Fer la cançó de l’estiu del 2019 a TV-3, actuar al Cruïlla, a la Mercè... Han sigut fites que he tingut la sort de viure i suposo que represento un canvi de paradigma, com dirien els Manel.

Fa anys que a les festes domina la música festiva mestissa. ¿S’hi ha sentit com un pop en un garatge?

Durant un temps, sí, al 100%. Era com: «ja arriben els del rap». Però per sort hem pogut tocar una tecla, la d’aglutinar el públic de la música urbana i el que escolta Els Amics de les Arts o Oques Grasses. Això és el més guai. Als nostres concerts veus gent amb la samarreta de Pawn Gang però també de Búhos. Al final, el més important en la música és comunicar.

El mestissatge i la patxanga, ¿ja han tocat sostre?

No ho crec. Sempre hi ha lloc per continuar innovant dins d’un estil. L’error és limitar-te a copiar i no arriscar: veure que Oques Grasses ho estan petant i intentar fer el mateix. Igual que quan Manel va començar, tot eren ukeleles. És important forçar els límits. Tot i que pugui sonar una mica pedant, potser a nosaltres ens ha anat bé perquè hem fet coses que a Catalunya no s’havien fet.

¿Es considera raper, ‘traper’...?

També, també, etiquetar la música és posar portes al camp. Amb Dr. Chen (Martí Mora), el productor, estem trobant el nostre lloc bevent del reggaeton, del trap i de les meves influències del rap: des de la moguda de Chicago del 2012-13 fins a Jay-Z i clàssics com NWA. Però el nostre estil també beu dels grups més pop d’aquí.

A ‘La dels Manel’ agafen un ‘sample’ d’‘Al mar!’ i el passen per un ritme reggaeton. ¿Un homenatge sincer?

¡Al 100%! Als Estats Units, els rapers beuen del folklore americà i ‘samplegen’ Nina Simone. Doncs nosaltres ‘samplegem’ cultura catalana.

Al seu torn, Manel després va ‘samplejar’ Maria del Mar Bonet a ‘Per la bona gent’.

¡Ara ja només falta que Maria del Mar Bonet em ‘samplegi’ a mi i quedarà el cercle tancat!

¿Ha viscut situacions de rebuig a les festes majors? ¿Pancartes com «el rap no és benvingut en aquest poble»?

No, no, ¡tant de bo! Ja hi arribarem. Un dia forçarem tant els límits que em posaran la creu. De vegades notes que alguns grups veuen aquesta música com un tren que dividirà la terra en dos. Maneres de pensar que van cap enrere.

¿Quin públic tenen?

El gruix és entre els 16 i els 22 o 24, però cada vegada veig més gent jove i més gent gran. Bon senyal.

¿Diria que la seva música té un fons festiu amb cançons tan simpàtiques com ‘Tu et moriràs’?

¡Aquesta cançó és de celebració! Tu et moriràs, jo també... No deixa de ser el ‘carpe diem’. Res importa tant per preocupar-nos-hi.

¿Què representen per a vostè les festes majors?

Són una cosa molt bèstia, molt única de Catalunya. En altres llocs van més de ‘disco mòbil’ però aquí els pobles aposten per cartells decents. I si vas a un poble de 5.000 habitants, a la festa major hi ha 5.000 persones. Són la porta perquè molta gent et descobreixi.

¿A quina hora els agrada tocar?

A les deu o les onze de la nit. No més tard: m’agrada sopar com un senyor i anar a dormir aviat a casa. No som un grup per a les tres de la matinada. A aquella hora necessites música amb més tralla.

¿Hi ha un paquet d’artistes urbans que funcioni com a unitat a les festes?

Aquest any compartim molt públic amb 31 FAM, Pawn Gang i Flashy Ice Cream.

¿Com és un directe de Lildami?

Som tres; Dr. Chen, que canta i punxa, la Mariona (Batalla), que també canta, i jo. Hem invertit en barres de llum, equip de so... Llàstima que ho vam estrenar al febrer a les Barraques de Girona i poques setmanes després, tots a casa. Ara tenim els millors llums de l’escena en català. Perquè els rapers pequen de sons ‘cutres’. Jo havia sigut ‘cutre’, però cal oferir música decent, sense pensar quant estalviaràs si no inverteixes. Aquesta és la teva empresa. Si fas un ‘show’ de merda, escurces la teva carrera.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

I al públic adult que arrufa les celles amb un grup que no té guitarres, ni baixos, ni bateries, ¿què li diu?

Que no pensin com està feta la música. El que importa és si t’agrada o no. De vegades se sol pensar que, com més temps ha dedicat un autor a l’obra, millor serà, però no crec que sigui cert. Si jo he fet una cançó en un matí i t’arriba, missió complerta.