ESTRENA A NETFLIX

'Maldita', nova mirada sobre el mite artúric

La sèrie creada pel gran Frank Miller i Thomas Wheeler reexplora la llegenda des de la perspectiva d'una jove Dama del Llac

zentauroepp54099540 icult200713133802

zentauroepp54099540 icult200713133802 / COURTESY OF NETFLIX

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sense la Dama del Llac, Artús no hauria obtingut l’espasa Excalibur ni hauria sigut rei, però aquesta dona fantàstica té un rol secundari en bastantes narracions del mite. De fet, d’altra banda, a l’excel·lent ‘Excalibur’ de John Boorman, l’actriu que la interpretava (Hilary Joyalle) ni tan sols apareixia en els crèdits. 

A la novel·la il·lustrada ‘Maldita’ (publicada en castellà per Océano), el més conegut com a guionista i productor Thomas Wheeler (‘El gat amb’botes’) i la llegenda del còmic Frank Miller (‘Sin City’, ‘300’) van decidir convertir en heroïna i protagonista la Dama. O, més ben dit, la noia amb dons màgics destinada a convertir-se en ella. A l’entrevista amb ‘The New York Times’, Wheeler citava algunes de les preguntes que els van portar a prendre aquesta decisió: «¿Qui era ella? ¿Per què ofereix l’espasa? ¿Quina és la relació entre ells? ¿Per què va patir ella aquest final tràgic i misteriós?».

A la recerca, segurament, de trobar la següent ’Joc de trons’, Netflix va encarregar la sèrie (sense necessitat de pilot) abans fins i tot que els autors acabessin el llibre. Només una mica més de mig any després d’haver llegit aquesta reelaboració-preqüela de la llegenda artúrica, podem veure-la transformada en imatges a Netflix. Amb gairebé tota la fidelitat del món: Wheeler i Miller són productors; el primer, a més, és ‘showrunner’. Miller, a més, es reserva un petit paper; com ja va fer en un muntatge de campament d’estiu de ‘Camelot’, segons explica en les notes de premsa.

El camí de l’heroïna

En la sèrie, Katherine Langford, per fi alliberada del jou de ‘Por trece razones’, encarna Nimue, jove pària de l’aldea de Dewdenn. Segons a qui preguntis, la seva capacitat per comunicar-se amb els Ocults, esperits invisibles de la naturalesa, és una benedicció o maledicció. Els seus rampells poden ser devastadors. Quan l’ordre dels Paladins Vermells, liderada pel pare Carden (Peter Mullan), arrasi la seva aldea i cruficifiqui els seus veïns sense contemplacions, Nimue es veurà impel·lida a una missió que trastocarà la seva vida: entregar una esquena mítica a Merlín. És l’últim desig de la seva mare.

Nimue no està sola en la seva recerca. Explica amb el recolzament de Pym (Lily Newark), la seva millor amiga, sovint l’alleujament còmic d’una història pesarosa. També de la novícia Igraine (Shalom Brune-Franklin), propietària d’un gran secret. O del jove mercenari Artús, habilidós en el cant i la seducció, però també especialista a cometre errors. Aquest Artús no és l’habitual: té el color de pell d’un actor (Devon Terrell) conegut per haver interpretat Barack Obama en el ‘biopic’ ‘Barry’ del 2016. Merlín tampoc és el Merlí habitual, sinó un viking (Gustaf Skarsgård, el Floki de ‘Vikingos’) alcohòlic a qui han tret la màgia.

Passat posat al dia

Notícies relacionades

Els creadors de ‘Maldita’ no volen desempolsegar, sense més ni més, una vella llegenda, sinó utilitzar certs arquetips per explorar temes actuals. Nimue i els seus partidaris entaulen una lluita reconeixible per tots aquells que han sigut marginats. La seva batalla és feminista, antiracista i també ecologista: en la sèrie es recorda la necessitat de conviure amb la naturalesa en lloc de només explotar-la. El pare Carden, els Paladins Vermells i el Monjo Ploraner (Daniel Sharman de maquillatge emo, fidel al dibuix de Miller) són la viva encarnació del fanatisme religiós més sibil·lí.

Tot i que el llibre fos catalogat com a ‘young adult’, els que acudeixin a la sèrie a la recerca de l’estilitzada violència milleriana no en quedaran defraudats. Tot i que potser per respectar els dissenys del dibuixant o per falta de pressupost, la producció es recolza molt en efectes digitals, cosa que resta bastant impacte a seqüències clau. La imatge potser més efectiva sigui la de l’home devorat per dins per les arrels i vinyes d’un arbre, com a víctima de cert enemic clau de ‘Possessió infernal’.