'Una obra maestra': Recepta per crear un mite.

Jacques Debierue és un dels artistes més prestigiosos i enigmàtics del segle XX. Després d’haver creat una única exposició individual anomenada ‘No.One’ ningú tret de tres o quatre crítics –i potser els seus criats– ha vist un sol quadro seu. A causa d’això, quan l’incorruptible crític d’art James Figueras rep una proposta del col·leccionista Joseph Cassidy no pot rebutjar-la. Aquest li facilitarà la direcció de Debierue perquè pugui entrevistar-lo. A canvi, Cassidy vol que robi per a ell un dels seus quadros. Aquest és el plantejament d’‘Una obra maestra’ de Charles Willeford, novel·la que va ser publicada originalment el 1971 i l’adaptació cinematogràfica de la qual s’estrenarà el 31 de juliol. 

Notícies relacionades

El 'revival' dels balcons del clàssic del Dúo Dinámico 'Resistiré'

Mor Manuel de la Calva, membre del Dúo Dinámico, als 88 anys

La trama criminal triga a aparèixer, però això no resta gens ni mica d’interès al llibre. L’essència rau en els diàlegs sobre del món de l’art, de la crítica i del col·leccionisme, terrenys en què l’autor es mou amb facilitat –després de la II Guerra Mundial va estudiar art al Perú i a França, i va treballar durant anys com a crític literari–. Willeford construeix una sàtira mordaç sobre fins a quin punt diversos agents externs a una obra poden arribar a determinar no només el seu valor de mercat, sinó també la seva perpetuïtat. I com es pot portar a l’extrem aquest joc pervers convertint un artista sense gairebé trajectòria en un mite.

A través d’una narració en primera persona Willeford modela Figueras, un personatge envanit i misogin sense intencions de guanyar-se el favor del lector, però que aconsegueix convèncer pel seu carisma. La trama excel·lent, la prosa exquisida i la claredat expositiva aconsegueixen un equilibri perfecte i una novel·la rodona.