Sopa de Cabra surfeja la gran onada a Girona

Aquesta gran onada anunciada al nou disc de Sopa de Cabra va ser més literal i malèfica del que el grup havia arribat a imaginar, i es va carregar les successives dates de presentació fins a aturar-se, per fi, aquest diumenge, en un Auditori de Girona formatat, que va disposar de 390 de les seves 1.200 localitats. El públic una mica dispers, camuflat rere les mascaretes, però unit per un carril mental a aquest grup que ha vist créixer des de les seves aventures de litrona i casa ‘okupada’ al «carrer dels Torrats».

Sopa de Cabra, a la seva ciutat, sentint l’escalf dels seus malgrat tot, si bé les velles històries del carrer queden lluny i la seva obra moderna, en què es va basar aquest concert d’arrencada del festival Strenes, apunta més aviat a territoris emocionals, humanistes i filosòfics. Aquí va arrencar el concert, amb ‘Fràgil’, l’avançada de ‘La gran onada’, amb una d’aquestes tornades llargues i esveltes que als Sopa els agrada fer anar en la seva vida adulta. Més rock que ‘roll’, amb guitarres tenses i serenitat d’esperit, rumb a les microscòpiques trames ‘afro’ de ‘Farem que surti el sol’ («per als amics d’Open Arms») i a la melancolia de ‘Deien adeu’, amb les picades d’ullet als mites d’una era que un se’ns en va.

En versió madura

El nou àlbum sencer, amb cançons que s’endevinen perdurables, com el mig temps profund de ‘Tant es val’, la balsàmica ‘La llibertat’ (amb Jordi Cuixart en ment) i els ben tramats equilibris de sensibilitat poètica i traç electritzant d’‘Entendre l’amor’ i ‘Em trenques el cor’. Creuant-se en el camí, reflexos del passat més llunyà (com la inhabitual ‘Per no dir res’) i de les seves successives edats de maduració: d’‘El far del sud’ a ‘Cercles’.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

En escena, una banda subjecta a delicats equilibris interns, amb un tàndem Peck Soler-Cuco Lisicic que continua volent encarnar l’excitació rockera i un Josep Thió a l’extrem oposat, el timoner cerebral que lliga curt les seves cançons, sovint des de la discreta guitarra acústica. Banda en forma de septet, amb Valen Nieto (Raydibaum) i Ricard Sohn (ex Very Pomelo), i un Gerard Quintana sòlid, que va dissertar (sense passar-se) i que va amonestar l’autobús ple de gent ballant sense mascareta amb què es va creuar aquests dies. Observació a tenir en compte: «Al final, el lloc més segur del món seran els concerts».

L’Auditori ho va ser, com segur és el terreny que trepitja Sopa de Cabra en la seva quarta dècada de vida, i ferm és el vincle amb la seva gent, que a ‘L’Empordà’ es va permetre aixecar-se dels seients i esvalotar-se dins un ordre. «¡Feu més soroll que si estigués ple!», va fer notar Quintana a un pati de butaques en família, on va poder saludar alguns presents pel seu nom («el Pere, la Núria...»), a l’emprendre amb ‘El boig de la ciutat’ (en acústic) uns bisos apuntalats en sengles fites de la seva primera maduresa, ‘Els teus somnis’ i ‘Camins’. Sopa de Cabra, a bord del seu emocionant rock de mitjana edat, a punt per deixar-se veure en un Camp Nou amb 800 assistents, el 16 i 17 de juliol, dins del Cruïlla XXS.