04 d’ag 2020

Anar al contingut

CRÍTICA DE TEATRE

El gris retorn de La Fura

El grup teatral punxa amb 'NN' en la seva primera cita al Cruïlla XXS

Pablo Meléndez-Haddad

El gris retorn de La Fura

JOSEP LAGO

Hi havia ganes, curiositat i fins i tot emoció. L’espectacle ‘Nova Normalitat’ (’NN’), que ahir a la nit es va estrenar al Recinte Modernista de Sant Pau, significava la tornada als escenaris d’un grup teatral icònic com és La Fura dels Baus davant d’un públic format per 400 curiosos que guardaven el respectiu distanciament i seguien les mesures de seguretat sanitàries.

Creat i dirigit per Carlus Padrissa i d’una ‘furera’ modernitat (per interactuar amb l’entorn calia utilitzar mòbil i aplicació), ‘NN’ –part dels beneficis del qual es destinaran a recerca mèdica– es presentava com un homenatge als qui dediquen la vida a preservar la salut i als qui no van parar de treballar durant el confinament. L’obra no va acabar amb una ovació, ni de bon tros. La falta de ritme i d’un guió unificador la va convertir en una sèrie d’escenes disposades en un còctel que, poc agitat, barrejava homenatges, citacions i voluntats en aparells i accions performatives pròpies de Padrissa. Amb la pandèmia, el confinament, la mort i la superació com a teló de fons, la beguda va resultar poc embriagadora, perquè es posaven en una mateixa coctelera tant la Covid-19 com la conquesta de consecucions científiques –amb investigadors emulant llegendaris exploradors-colonitzadors del passat–, el desastre ambiental i els Objectius de Desenvolupament Sostenible –la pandèmia ha deixat que «la terra respiri»–, i també homenatges al polifacètic músic i agitador cultural Víctor Nubla, mort la gener a l’hospital que acollia l’espectacle, i a l’arquitecte Enric Miralles en el 20è aniversari de la seva mort. Era massa.

Interacció amb el públic

La proposta multidisciplinària uneix música d’aire sacre, un text poètic de Pau Miró, aparells ‘furers’, grues, manipulació acústica i un aquari humà, tot disposat en diversos àmbits al voltant del públic, que interactua en 360 graus amb els intèrprets, segons el sector en què es desenvolupa l’acció. La soprano Alba Fernández Cano, la Coral Càrmina, un baríton i dos actors donen vida a una proposta que il·lumina des de la guitarra elèctrica Pep Mendoza, incloent, a més, música de Prokófiev, Mozart o Wagner, tant en viu com gravada.

Els bons desitjos per a la ‘NN’ es van quedar en això, i en l’aire el qüestionament final: ¿Serem millors persones després d’aquesta tragèdia?

Temes: Teatre