El preu de la cocaïna s’abarateix i la sobreoferta dispara la seva puresa
L’import del quilogram en el mercat negre ha passat de 20.000 a 13.000 euros. L’excés de mercaderia al carrer provoca que la droga que es ven al consumidor no es talli i sigui més pura que mai: supera el 70% de mitjana.
Les autoritats espanyoles fa dos anys seguits que intervenen més cocaïna que de costum. Segons fonts de Vigilància Duanera, el 2023 es van trobar 63 tones d’aquesta droga amagada en contenidors que portaven vaixells de càrrega des d’Amèrica del Sud. Va ser una xifra molt més alta que la d’anys anteriors. El 2024, es va repetir la quantitat: 61 tones. I s’estima que els cossos policials només aconsegueixen interceptar el 10% de la droga traficada. Si aquest càlcul és precís, això significa que l’any passat es van moure per Espanya 610 tones de cocaïna.
En aquests dos anys, el rebost dels distribuïdors de cocaïna a Espanya s’ha omplert i, tot i que el ritme de confiscacions en contenidors marítims ha frenat notablement el 2025, pels carrers de ciutats com Barcelona, segons totes les fonts policials consultades per EL PERIÓDICO, "hi ha més cocaïna que mai".
A més de la percepció que tenen agents que patrullen per la capital catalana –com els de la Guàrdia Urbana de Barcelona–, hi ha una altra dada objectiva, a més de la de les intervencions als ports. En el mercat negre, el preu del quilo de cocaïna era fins fa poc de 20.000 euros. En l’actualitat, voreja els 13.000 euros. Això significa que hi ha més oferta que demanda. I la demanda tampoc ha decrescut, al contrari. Segons l’última enquesta d’Edades, el 2024 va tornar a augmentar el percentatge d’espanyols que van admetre haver-la provat: un 13%.
Una altra dada que corrobora l’abundància de cocaïna l’ofereix Energy Control, una agència que analitza mostres de cocaïna aportada per compradors anònims que volen estar segurs que es ficaran pel nas abans de fer-ho. "La puresa de la cocaïna que estem trobant, de mitjana, supera el 70%", explica Mireia Ventura, coordinadora del servei d’anàlisi. El preu del gram és el de sempre, uns 60 euros, però la puresa és molt més elevada que en el passat. Significa que els traficants no necessiten tallar-la, perquè disposen d’un bon estoc.
Noves rutes
Les autoritats nord-americanes, a través dels respectius consolats, han avisat els cossos policials espanyols que s’ha detectat un descens del narcotràfic de cocaïna en ports d’Holanda i Bèlgica. Els EUA creuen que això significa que els càrtels utilitzen altres rutes per entrar la cocaïna a Europa i que l’espanyola podria ser una de les elegides, una tendència encara no contrastada.
"Mai guanyarem aquesta guerra. Podrem guanyar algunes batalles, però la guerra està perduda. Mentre hi hagi demanda, gent que vulgui consumir, hi haurà organitzacions criminals disposades a traficar. Els càrtels sempre estan buscant maneres diferents d’introduir la droga". Qui parla és un dels investigadors més experimentats en la lluita antidroga de la Prefectura de la Policia Nacional a Catalunya.
En els últims anys, les organitzacions criminals dels Balcans han crescut fins a eliminar els intermediaris i convertir-se en els principals operadors del comerç d’una cocaïna que compren directament a Amèrica Llatina –on hi ha excedent des de la pandèmia, quan es va aturar el consum, però, no, la producció– i que porten fins a Europa.
Per portar a terme el seu negoci, continuen apostant pels ports comercials –el 80% de la cocaïna que intervenen els cossos policials s’ha trobat en contenidors–. Però de la mateixa manera que exploren noves rutes per als seus enviaments, també assagen noves maneres de traficar. Segons la fiscalia antidroga, les organitzacions estan aprenent a col·laborar entre si.
Més diners que l’haixix
Un exemple d’aquesta sinergia sembla donar-se en els últims temps entre els càrtels dels Balcans i els traficants d’haixix. Quan a investigadors de la Policia Nacional, dels Mossos i de la Guàrdia Civil se’ls pregunta sobre si resulta exagerat arribar a la conclusió que les grans organitzacions criminals subcontracten narcollanxes d’haixix per ficar cocaïna a Espanya, s’encongeixen d’espatlles i assenteixen: "És el que està passant".
Notícies relacionadesFa anys que els traficants marroquins construeixen a Espanya una infraestructura per a l’haixix. Disposen de narcollanxes, de pilots per conduir-les a tota velocitat i creuar l’Estret de Gibraltar o arribar fins a punts menys vigilats del llevant de la Península, i també de locals on amagar els farcells d’haixix fins que arriba la seva distribució. Ara han posat aquesta infraestructura al servei dels grans narcos de la cocaïna. "Han vist que dona més diners que l’haixix, així de senzill".
Segons les fonts consultades en la Guàrdia Civil, encara no s’han detectat narcollanxes de cocaïna a Catalunya. Però es tracta d’un fenomen cada vegada més freqüent a la costa andalusa, on fins i tot penetren per la via fluvial –rius com el Guadalquivir– fins a terra endins.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La festa de Lamine Yamal a Luz de Gas
- Protecció Civil insta a tenir un kit d’emergència a casa
- El jutge arxiva la causa de la secretària de Presidència
- En una reunió a Waterloo Puigdemont reordena Junts al Parlament: designa Mònica Sales com a presidenta i Salvador Vergés com a portaveu
- El preu de la cocaïna s’abarateix i la sobreoferta dispara la seva puresa
- Mobilitat laboral Les contínues incidències de Rodalies obliguen les empreses de Barcelona a oferir més teletreball
- FUTBOL Adeu al canvi societari del Reial Madrid: Florentino comercialitzarà el 10% del club en una segona palanca
- Novetat en una ordenança municipal Martorell imposarà multes de fins a 750 euros per omplir garrafes amb aigua de les fonts públiques
- ACTUALITAT BLAUGRANA Laporta, sobre els alts preus del retorn al Camp Nou: «Són els que havíem de posar d’acord amb els nostres estudis»
- Contractes irregulars Detingut el president de la diputació d’Almeria pel cas Mascaretes
