Els degans d’Educació demanen que Magisteri duri cinc anys
El llibre blanc de la professió docent també recomana que la prova d’aptitud de Catalunya s’estengui a tot Espanya i allargar a dos anys el màster per als professors de Secundària.
En el marc de les negociacions per a la reforma de la professió docent, la Conferència de Degans d’Educació (CODE) proposa allargar la carrera de Magisteri fins als cinc anys (en comptes dels quatre actuals) i que tots els estudiants facin una prova específica abans d’ingressar a la facultat, com ja es fa a Catalunya. Dels 4.754 estudiants catalans que es van presentar l’abril del 2024 a les Proves d’Aptitud Personal per accedir als graus d’Educació Infantil i Educació Primària a Catalunya en van aprovar només 2.707, un 56,94%. La resta, més de 2.000 aspirants, van ser declarats no aptes.
Els membres de la CODE també aconsellen canviar el màster del professorat, habilitant per exercir la docència en secundària i FP, i estendre’l de l’any actual a l’any i mig o dos anys. També proposen que el currículum del màster tingui el doble de pràctiques que les avui contemplades.
Així ho estableix el llibre blanc de la professió, aprovat ahir per la CODE durant una reunió en Las Palmas de Gran Canaria que ha durat dos dies. Fonts pròximes a l’organisme van explicar a l’agència Efe que el text es va ratificar només per majoria simple: 20 vots a favor, 16 en contra i 11 abstencions.
El llibre blanc no té caràcter vinculant. És una sèrie de recomanacions que els degans i deganes d’Educació eleven al Ministeri d’Educació i FP. El departament que dirigeix Pilar Alegría està immers juntament amb els sindicats en les negociacions de la reforma de la professió docent. Fa uns dies, el Consell de Ministres va aprovar en primera volta l’avantprojecte de llei de millora de les condicions per a l’acompliment de la docència i l’ensenyament en l’àmbit de l’educació no universitària, que adopten mesures per a la millora del sistema educatiu entre les quals destaquen la baixada de ràtios.
Baixada de ràtios
Les classes de primària a Espanya passaran a tenir, com a màxim, 22 alumnes per aula (davant els 25 actuals) i les d’ESO i Batxillerat, màxim 25 (cinc menys). Quan aquesta nova norma sigui realitat –encara ha d’aprovar-se en segona volta pel Consell de Ministres i passar al Congrés i al Senat per a la seva aprovació definitiva i entrada en vigor–, el calendari d’aplicació serà gradual i començarà a implementar-se el setembre del 2027.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una fira reunirà la indústria del souvenir aquest cap de setmana
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Més traçat del metro sense nous combois
- Campanades L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta
- Multes per als cotxes B en les zones de baixes emissions
- Tractorades Protesta del camp contra el Mercosur: agricultors catalans tallen de matinada l’AP-7 i l’N-II a Pontós i francesos es planten davant la torre Eiffel
- Trànsit Interior no multarà per un període «raonable» conductors que no portin la balisa V-16
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Propòsits sense dreceres
- Negociació amb el Govern Sánchez i Junqueras pacten un nou finançament que garanteix l’ordinalitat i aportarà 4.700 milions més a Catalunya
- Èxit musical Joe Keery (Djo), el protagonista de ‘Stranger things’ que ha desbancat Taylor Swift a Spotify
