L'Audiència de Barcelona ordena investigar Joan Laporta per estafar 100.000 euros a una inversora

Segons la resolució a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, l'Audiència de Barcelona insta al Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona a acceptar la querella de la dona contra Laporta i la resta dels acusats per esbrinar si és cert que presumptament no va percebre tots els beneficis promesos amb la inversió ni tampoc va recuperar el capital lliurat.

Segons la querella, la solidesa de la iniciativa venia avalada per "les persones involucrades" en la mateixa, en concret els quatre acusats. No és la primera vegada que Laporta s'enfronta a una acusació d'aquest tipus, ja que a inicis d'any diversos jutjats investigaven la seva vinculació amb la societat CSSB Limited, radicada a Hong Kong i el representant legal de la qual va ser Joan Oliver, exdirector general del Barça sota el primer mandat de l'actual president blaugrana. En concret, diversos inversors que havien lliurat diners a aquesta societat a canvi una rendibilitat anual alta, d'entre el 6 o el 7% els havien denunciat per no rebre el promès ni els diners lliurats.

La denúncia més quantiosa contra Laporta es tramitava al Jutjat d'Instrucció número 6 de Barcelona per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros comesa entre 2016 i 2018. Una família es va querellar contra Laporta i dues persones més, un comercial d'un concessionari de Sant Cugat i una treballadora bancària, per invertir en la societat CSSB Limited i no aconseguir els diners acordats. També tres germans el van denunciar per apoderar-se de 200.000 euros i 50.000 dòlars davant el Jutjat d'Instrucció número 18 de Barcelona.

Nova denúncia

Ara l'Audiència de Barcelona insta al Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona la querella presentada per una inversora, defensada per l'advocat José Oriola, en la qual indica que va lliurar 120.000 euros a la societat Core Store, controlada pels acusats, i només rebre un primer pagament de 20.000 euros. El juliol passat el jutjat no va admetre a tràmit la querella sense fer cap diligència. Per això el lletrat va recórrer davant la Secció Sisena de l'Audiència de Barcelona que ha ordenat a la jutgessa que investigui, encara que deixa al seu criteri les proves que han de practicar-se.

El tribunal sosté que, "sense perjudici del que pogués determinar-se en el devenir" de la instrucció, "existeixen indicis -no només del relat, sinó de la documental que acompanya- de la comissió de fets amb transcendència delictiva (presumptament, i amb les oportunes reserves, un delicte d'estafa)" en els quals suposadament estaria implicada la societat Core Store, la firma asiàtica CSSB Limited, Laporta, Sala Martín, Rafael Yuste i Joan Oliver.

Els magistrats argumenten en l'acte que "els indicis apuntats en la querella neutralitzen" l'arxiu de la causa, "a la vista de l'aparença criminal" d'uns fets que han de ser esclarits, i titlla la decisió de la jutgessa d'inadmetre la querella com a "prematura". En aquest sentit, subratllen que "existint indicis de conducta que podria tenir repercussió criminal i identificats els querellats, no és procedent arxivar" les actuacions "sense haver realitzat una mínima activitat d'investigació". Per tant, conclouen, ha de procedir-se a l'admissió de la querella perquè es practiqui les diligències que es considerin pertinents.

El tribunal de l'Audiència de Barcelona, que recorden que no és la primera querella que es presenta sobre aquest assumpte, precisen que en aquest cas presumptament existeixen elements que suggereixen que "podrien dirigir-se cap al negoci criminalitzat" i no un "mer incompliment civil". La resolució enumera diversos: "l'absència d'informació completa i veraç del destí de les inversions, la instrumentalització d'aquesta a través de societats que en aquell moment ja presentaven greus problemes de liquiditat, la captació del capital recolzada gairebé en exclusiva en el prestigi social dels partícips" i "l'oferiment d'una solvència empresarial i econòmica que no es compaginava amb la realitat". I afegeix més: "la subscripció com a préstec participatiu o el compromís d'adquisició d'accions d'una companyia estrangera quan en realitat es tractava de préstecs ordinaris sense més i, en fi, la no devolució del capital, més enllà del pagament d'interessos".

Pla per pujar el Reus i 'Masia' a la Xina

La querella, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyala que la denunciant tenia una relació d'amistat amb Sandra S., una assessora bancària de Sant Cugat que està acusada en un altre procediment i que, a partir d'ella, van fer diversos inversors de "perfil de risc molt baix" amb resultats "favorables i satisfactoris per als seus interessos". No obstant això, el 2016 l'assessora li va explicar que hi havia "dues oportunitats d'inversió, vinculades entre si, les quals presentaven unes condicions especialment atractives". Una d'elles per executar un pla estratègic per promoure l'ascens esportiu del Reus de Segona Divisió B a la A a través de la societat Core Store, amb una "rendibilitat elevada (un 6% anual), permetent la recuperació íntegra del capital invertit i, fins i tot, contemplant la possibilitat de rescat anticipat en un termini breu".

El projecte tenia "com a principals persones involucrades, a figures àmpliament reconegudes i reputades en l'àmbit esportiu i empresarial" com Joan Laporta, en aquell moment expresident del Barça, els exdirectius d'aquest club Rafael Yuste i Xavier Sala i Martí o el vicepresident del Reus, exdirector general del FC Barcelona i exdirector de TV3 Joan Oliver.

La segona "oportunitat" d'inversió s'articulava a través de la societat CSSB Limited, amb seu a Hong Kong i representada per Joan Oliver com a conseller delegat. Consistia en la creació a la Xina d'una acadèmia de formació futbolística inspirada en el model de "La Masia" del FC Barcelona, com a plataforma per a l'intercanvi de futbolistes entre el CF Reus i el club de futbol xinès Beijing Institute of Technology (BIT FC).

Inversió per prestigi

La querella remarca que "l'atractiu de la inversió residia precisament en la reputació pública i professional d'aquests intervinents, els quals apareixien com a impulsors i garants dels projectes, extrem que reforçava la confiança de la querellant en la veracitat i viabilitat de la inversió proposada, així com de la possibilitat de rescatar en qualsevol moment la inversió i recuperar els seus diners amb una gran rendibilitat".

Per això l'afectada "va acceptar participar en les inversions ofertes per Core Store, S.L. i CSSB Limited, sent clau per a la seva decisió la presentació directa dels noms i càrrecs de les esmentades persones involucrades com a responsables últims dels projectes". La dona va lliurar 50.000 euros a Core Store, en un contracte en el qual Joan Oliver va actuar com a administrador, com a préstec a cinc anys amb interessos anuals del 6%.

Notícies relacionades

Els comptes dels clubs de futbol europeu: «Cap lliga cobreix les seves despeses»

Adeu al canvi societari del Reial Madrid: Florentino comercialitzarà el 10% del club en una segona palanca

D'altra banda, la querellant va lliurar 54.000 dòlars a la societat CSSB Limited l'agost de 2016 per a la segona inversió. Sobre aquest projecte, la querella assenyala que la dona "va requerir en múltiples ocasions informació actualitzada relativa a l'estat i evolució de la inversió realitzada. No obstant això, les comunicacions remeses per aquesta societat van consistir en respostes evasives o compromisos de remissió d'informació futura que, a la pràctica, no van arribar a materialitzar-se" i per això aquesta situació la va deixar "en una situació d'absoluta indefensió a efectes de valorar amb objectivitat la transparència i legitimitat de l'operació en la qual havia participat".

La querella remarca que "la societat CSSB Limited mantenia una estreta vinculació amb Core Store, S.L., societat els únics socis de la qual són Laporta, Oliver, Sala i Martín i Yuste, sent la titular del 76,32% del capital de CSSB Limited", tal com s'indica en la memòria de la societat de 2017. Ara la investigació del jutjat determinarà si la dona va patir una presumpta estafa i els acusats que hi estan implicats.