'El rey que fue y será': a la recerca d'un món millor

T. H. White (Bombai, Índia, 1906 - El Pireu, Grècia, 1964) no ha tingut el reconeixement general del seu contemporani Tolkien i això que la seva meravellosa saga, ‘El rey que fue y será’, té tot el dret a mesurar-se amb ‘El senyor dels anells’ d’igual a igual, amb una diferència essencial a favor de White: la mirada contemporània, carregada de passió i d’ironia, sense renunciar per això a la fantasia i els prodigis per mostrar el mite èpic. Una cosa no gaire diferent del que Neil Gaiman, un devot de l’autor, va fer a ‘Stardust’. 

Tots dos, Tolkien i White, dos britànics colonials, comparteixen el saber professoral. White va estudiar a Cambridge i la seva intenció va ser traduir a una sensibilitat moderna el mite artúric fixat per Thomas Mallory, una cosa que també va fer bellament el nord-americà John Steinbeck, amb una mica menys de sentit de l’humor.  Així, l’ascens i la caiguda del Camelot del rei Artús està relatat al llarg de cinc llibres, que per primera vegada es reuneixen en un volum gràcies a Ático de los Libros. El primer, ‘La espada en la piedra’, narra el procés de com un nen comú i corrent, ‘Verruga’, es converteix en el rei més poderós i just del lloc.  El llibre, publicat el 1939, va ser considerat aviat un clàssic de la literatura juvenil, de fet, el coneixem més del que creiem, ja que va servir de base a la pel·lícula d’animació ‘Merlín, el encantador’, que va infantilitzar la història a través del tamís colorista de Disney.  

Notícies relacionades

El Gran Teatre del Liceu presenta la seva temporada digital: Subscriu-t’hi per només 60€ fins al 31 de juliol

Vibrant amb l’OBC i ‘Carmen’

La resta de les novel·les (que es van convertir en el musical ‘Camelot’) segueix el procés de creixement d’un rei, que aprèn a ser-ho, gràcies a Merlín, i construeix un lloc marcat per una utopia igualitària –en una taula rodona no hi ha cap de taula ni primacies– a la recerca d’un món millor.

El gran tema és el pas del temps i de com els ideals acaben desgastats i perduts.  Però sobretot és una malenconiosa reflexió sobre el poder corruptor de la violència bèl·lica; no en va l’autor va escriure els tres llibres centrals a Irlanda durant la segona guerra mundial, on es va refugiar al declarar-se objector de consciència. La seva última entrega, ‘El libro de Merlín’, que només va publicar a títol pòstum, és un commovedor tancament per a una saga que ens reconcilia amb el plaer de la lectura.