Crítica de 'La mujer del bosque': racisme i violència masclista a Maine

Una tempesta remou la terra als boscos del comtat de Piscataquis, Maine, i deixa al descobert les restes d’una dona embolicades en una mortalla d’arpillera. Tot i que no hi ha indicis clars que estiguem davant d’un assassinat, tot sembla suggerir que hi ha alguna cosa sospitosa. L’autòpsia revela que va donar a llum poc abans de morir –a causa de la posició dels ossos de la pelvis–, però el cos del nadó no ha sigut trobat. Moxie Castin, un advocat local, està convençut que aquest nen segueix amb vida. Per això, decideix contractar Charlie Parker perquè provi d’esbrinar tot el possible sobre el cas. No tardarem a descobrir que no són els únics interessats en descobrir on paren tots dos, i que hi ha gent disposada a qualsevol cosa per aconseguir-ho.

‘La mujer del bosque’ arriba a les nostres llibreries en temps convulsos. Malgrat que el moviment #blacklivesmatter va sorgir el 2013, ha sigut en aquestes últimes setmanes quan ha assolit tot el seu significat amb la mort de George Floyd i les onades de protestes contra el racisme sorgides per tot el planeta. Connolly mai ha sigut partidari de sermonejar els seus lectors. No busca fer una denúncia oberta ni advoca per la crítica social a les seves novel·les. Però ho aconsegueix amb la simple introducció d’una trama secundària en la qual un dels millors amics de Parker cala foc a la camioneta de Bobby Ocean, un supremacista blanc, i tot el que aquest acte desencadena.

Menyspreu humà

Connolly exposa a través de la mirada de Bobby l’odi i el menyspreu amb què alguns éssers humans tracten els seus semblants. El mateix odi que porta milers de dones cada any a morir en mans de les seves parelles. En aquesta obra es mostra un conjunt de xarxes no governamentals d’ajuda a totes aquelles dones que, d’una manera o un altre, es troben en perill a causa de la violència dels homes; persones que de forma altruista s’ocupen de donar empara als qui no saben on amagar-se d’una mort segura, creant sistemes de confiança en els quals resulta imprescindible saber com menys millor de la resta de col·laboradors per no posar ningú en risc.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

I no podia faltar l’element fantàstic que tant caracteritza aquesta sèrie. Una vegada més, Connolly uneix la millor tradició del ‘hardboiled’ nord-americà amb la novel·la gòtica. Trobarem telèfons de joguina que reben trucades del més enllà i llibres màgics que reescriuen mons –entre altres elements– i tot això sense que la història perdi gens de realisme.

Capítols breus

John Connolly suma ja la setzena entrega de la sèrie de Charlie Parker amb ‘La mujer del bosque’ (Tusquets). Amb una estructura basada en capítols breus que alternen diversos fils narratius i diferents protagonistes, l’autor construeix una trama complexa, però amb un plantejament nítid que aconsegueix que el lector no s’enredi entre les pàgines. Els fans del personatge no se sentiran defraudats perquè, com bé saben, cada nova entrega és un element més per conformar un tot en el que l’evolució de Parker cobra tot el seu significat.