El MNAC reobre i anima el públic local a tornar al museu

El pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les obres de Jaume Huguet i Mariano Fortuny, les escultures de Julio González o les fotografies d’Agustí Centelles es poden tornar a disfrutar en directe a partir d’aquest dimecres al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), després de reobrir les seves portes.

Malgrat que dimarts a la nit encara estaven precintats alguns dels accessos al centre, a la muntanya de Montjuïc, aquest matí, a les deu, tot estava ja a punt i una trentena de persones, moltes de l’associació Amics del MNAC, amb les seves mascaretes i en ordenada cua, es rentaven les mans en gel desinfectant i accedien a l’edifici, on el president del patronat, Miquel Roca Junyent, els donava la benvinguda. Fins a les 14 hores el museu havia rebut la visita de 378 persones. 

La Juliana i la María José, dues jubilades, conegudes de fa anys, han sigut de les primeres a retornar a les sales del Romànic, «amb moltes ganes de veure, de nou, les col·leccions», parant-se davant de les obres mestres medievals que allà s’exhibeixen.

Importants, però «poc visibles» són les mesures de seguretat, que inclouen un canvi en els sistemes de ventilació, que ara prenen més aire de l’exterior i permeten una renovació més gran d’aquest, portes automàtiques, pedals a les papereres, paper d’assecatge de mans d’un sol ús, o sistemes de protecció a la zona de venda d’entrades, informa Europa Press. El resultat, segons el director del MNAC, Pepe Serra, és «un espai de pau i tranquil·litat», que rep als visitants amb el lema ‘Hola de nou’. «El museu està en un moment de molta motivació i energia cap al públic local», ha afegit, una cosa que ja estava en els plans del MNAC i en què concentraran els seus esforços.

En declaracions als mitjans de comunicació, Serra ha tornat a mostrar-se partidari que la gent «transiti pel museu com si fos un espai públic més» i ha reiterat que, a causa de la pandèmia, la gran exposició dedicada a Isidre Nonell «queda descartada per al 2020 i 2021».

Respecte a ‘Carracci. La Capella Herrera’, fruit d’una col·laboració internacional amb el Museu del Prado i el Palazzo Barberini de Roma, ha indicat que es farà a la primavera del 2022.

Guerra civil i Gaudí, el 2021

De cara als pròxims mesos ha revelat que la institució se centrarà en el seu Pla Comunitari, i ha avançat que es manté per a la tardor el projecte «Intrusions», amb la Fundació Suñol, i que el 2021, en el seu primer semestre estarà molt centrat en la guerra civil i, posteriorment, en Gaudí i Barcelona.

Ha apuntat que el MNAC, segons els últims càlculs, deixarà d’ingressar el 2020 uns 2,1 milions d’euros, però «també n’estalviarem uns 900.000 per tot el que hem hagut de cancel·lar».

D’altra banda, la reobertura ha suposat, a més de continuar mostrant les exposicions temporals ‘Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu’, d’Oriol Vilapuig, i ‘Nuar l’espai. Donació d’Aurèlia Muñoz’, que s’inclogui una mostra de l’artista Èlia Llach, ‘Croquis Inconcret’.

Mesures de seguretat i horaris

El MNAC, amb totes les mesures de seguretat necessàries i amb un aforament en aquesta fase de desescalada de fins a 800 persones, en un edifici d’uns 50.000 metres quadrats, obrirà fins al 30 de setembre amb horaris de dimecres a diumenge, entre les 10 i les 20 hores.

Notícies relacionades

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

L’amistat, posada a prova

Hi haurà un autobús gratuït llançadora des de la plaça d’Espanya cada trenta minuts, cada divendres, dissabtes i diumenges, del 12 de juny al 27 de setembre, que finança el centre juntament amb la Fundació Miró i el Museu d’Arqueologia, a l’estar tallat el trànsit els caps de setmana en aquesta zona de la ciutat.

Governança cultural única

La crisi dels últims mesos és, segons Serra, la constatació que a Catalunya «fa falta una governança cultural única, perquè el sistema és només un». El director del museu, que ha qualificat d’«absurd» que hi hagi divisions entre els integrants del sector, ha opinat que actualment el «sistema té els peus de fang, amb una base social fràgil», i ha demanat més «coratge» a l’hora d’afrontar el debat sobre el model cultural que es vol en el futur.