Dorantes es llança a 'La guerra' amb un hipnòtic videoclip

Dorantes, pianista de formació clàssica però flamenc pels quatre costats, continua avançant en aquest enorme projecte que trasllada a la música simfònica amb cor ‘jondo’ la història de la primera volta al món iniciada per Fernando de Magallanes (1480 -1521) i culminada per Juan Sebastián Elcano (1476-1526). L’aclamat artista sevillà ha cedit en exclusiva a EL PERIÓDICO l’estrena de ‘La guerra’, la nova entrega d’aquesta ambiciosa obra simfònica i ‘jonda’: ‘La roda del viento’. Aquest quart moviment que segueix els ja publicats ‘online’ s’atura en el conflicte que va acabar amb la vida de Magallanes a les Filipines. Magallanes va perdre la vida a l’illa de Mactan després de ficar-se en un conflicte tribal. 

Les imatges creades per l’artista valencià Sergi Palau per al videoclip evoquen aquests mars llunyans a partir de cartes nàutiques antigues i retrats dels protagonistes que al cap de poc d’aparèixer es van diluint. La música, evocadora en determinats moments, dramàtica en d’altres però sempre molt poètica, inspira aquesta creació singular. Dorantes té un do especial per crear màgia, ja sigui com a intèrpret de piano o com a compositor. «Intentarem presentar el disc al més aviat possible», afirma per telèfon Dorantes (Lebrija, Sevilla, 1969). A més dels 50 minuts de creació simfònica i coral, oferirà amb el cedé de ‘La roda del viento’ un llibret ben documentat sobre la peripècia que va suposar aquesta gran aventura nàutica realitzada fa 500 anys. «La música segueix l’esdevenir d’aquestes cinc naus que van partir de Sevilla. L’últim moviment que falta per llançar se centra precisament en aquella última etapa del viatge, en la tornada capitanejada per Elcano, que va agafar el relleu de Magallanes i va culminar el viatge». 

Una ambiciosa gesta

La Biennal de Sevilla del 2018 va servir de plataforma de llançament d’un esbós d’aquesta ambiciosa gesta que Dorantes ha anat polint al seu estudi amb molta cura  «És el més bèstia que he fet fins ara. Vaig voler crear les textures orquestrals diferents», assegura el descendent d’una potent estirp flamenca. El pianista, fill de Pedro Peña, net de María la Perrata i nebot de Juan Peña El Lebrijano, ha desenvolupat també un interessant el treball del cor en aquesta obra, format únicament per veus flamenques. «Són cantaors de la Fundació Cristina Heeren de Sevilla. La partitura és per a orquestra, veus ‘jondas’, piano i percussió. En aquest últim apartat, algunes són d’allò més curioses. «He utilitzat un munt de materials de cuina», explica Dorantes. Tot i que també ha utilitzat «instruments de percussió» que té al seu estudi».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Tot això, amb el piano ballant amb l’orquestra, ofereix una mirada artística i sonora molt particular, diferent de tot. Una altra manera de circumval·lar per mar la Terra que tampoc va estar exempta de riscos. «Mai havia compost res tan gran», reconeix el pianista, que destaca el suport que ha tingut d’Isidro Suárez, el seu aliat en la percussió flamenca. «A diferència dels meus altres discos, en aquest he estat al servei d’una història, desenvolupant el concepte, elaborant un món harmònic molt especial en què hi ha moments instrumentals i hi haurà moments per a la improvisació en el directe». Hi aconsegueix pastar el compàs flamenc amb la seva volença per la música d’Arvö Part, Bela Bartók, Eliott Carter, Stravinsky, Ravel i Debussy. Al jazz, la seva altra passió, hi dedicarà el seu pròxim disc que gravarà amb el conjunt turc Taksim Trio. 

En cas de no haver existit la Covid-19, el pla era presentar aquesta gran obra en concert en diferents llocs, començant per Madrid el març passat. «Tot s’ha retardat, però la idea és començar a fer concerts per presentar el disc en directe a final d’aquest any».  Hi viatjarà, però, amb una versió més reduïda: 21 músics d’orquestra, 12 de cor, un solista de percussió i ell al piano capitanejant la nau.