'Líbranos del mal': l'aula del crim

Un matí de desembre el Pablo es dirigeix a l’institut on treballa. Els de segon de batxillerat s’han d’anar acostumant a la separació entre ells per a l’examen de selectivitat, així que es dirigeixen a la sala d’actes, un lloc més espaiós que una aula comuna. Quan acciona el mecanisme que deixa al descobert la pantalla del projector, els crits i les cares d’horror dels seus alumnes li indiquen que està passant alguna cosa. Al girar-se, descobreix els cossos sense vida de dos estudiants del centre, Claudia Pellicer i Tommy Paguay, despullats i penjats de cap per avall d’un penjador.

‘Líbranos del mal’ està relatada a dues veus, les de l’Empar i el Pablo. L’Empar i el Pablo, professors de secundària, escriuen novel·les criminals a quatre mans. Igual que Empar Fernández i Pablo Bonell, autors del llibre. A través d’aquest joc metaliterari, no només els autors es converteixen en narradors i protagonistes, sinó que el mateix Pablo serà sospitós d’assassinat. I, tot i que podríem dir que estem davant la quarta entrega de l’inspector Santiago Escalona, aquest passa a un segon pla per deixar les indagacions en mans dels dos narradors.

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Un dels elements més destacats de l’obra és la crítica manifesta als problemes que tenen els docents en el seu dia a dia. S’espera d’ells que es converteixin en consellers familiars, que siguin capaços de tractar de manera individualitzada els seus alumnes i que tractin la diversitat a les aules. I, a més, ho han de fer mentre mantenen l’ànim alegre i el caràcter tranquil. Educar, ensenyar, guiar, sense gairebé recursos i sense cobrar la paga extra quan toca.

p>