'Líbranos del mal': l'aula del crim

Un matí de desembre el Pablo es dirigeix a l’institut on treballa. Els de segon de batxillerat s’han d’anar acostumant a la separació entre ells per a l’examen de selectivitat, així que es dirigeixen a la sala d’actes, un lloc més espaiós que una aula comuna. Quan acciona el mecanisme que deixa al descobert la pantalla del projector, els crits i les cares d’horror dels seus alumnes li indiquen que està passant alguna cosa. Al girar-se, descobreix els cossos sense vida de dos estudiants del centre, Claudia Pellicer i Tommy Paguay, despullats i penjats de cap per avall d’un penjador.

‘Líbranos del mal’ està relatada a dues veus, les de l’Empar i el Pablo. L’Empar i el Pablo, professors de secundària, escriuen novel·les criminals a quatre mans. Igual que Empar Fernández i Pablo Bonell, autors del llibre. A través d’aquest joc metaliterari, no només els autors es converteixen en narradors i protagonistes, sinó que el mateix Pablo serà sospitós d’assassinat. I, tot i que podríem dir que estem davant la quarta entrega de l’inspector Santiago Escalona, aquest passa a un segon pla per deixar les indagacions en mans dels dos narradors.

Notícies relacionades

Sergio Dalma, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Rosario i Luz Casal actuaran a Manresa en Camins, un nou festival d’estiu

De Miró a Barceló: la col·laboració d’Abanca i Bancaja transforma l’art privat en llegat compartit

Un dels elements més destacats de l’obra és la crítica manifesta als problemes que tenen els docents en el seu dia a dia. S’espera d’ells que es converteixin en consellers familiars, que siguin capaços de tractar de manera individualitzada els seus alumnes i que tractin la diversitat a les aules. I, a més, ho han de fer mentre mantenen l’ànim alegre i el caràcter tranquil. Educar, ensenyar, guiar, sense gairebé recursos i sense cobrar la paga extra quan toca.

p>