La revista musical 'Rockdelux' tanca després de més de 35 anys

La crisi del 2008 no la va poder fer desaparèixer i ha sigut el coronavirus el que s’ha carregat ‘Rockdelux’, revista mensual independent, fundada el 1984, alt exponent d’un periodisme musical rigorós, obert de mires i amb el sentit crític sempre afilat. El negre horitzó que s’endevinava com a efecte de la pandèmia, amb la caiguda brusca de la publicitat i el retrocés de la venda als quioscos derivat del confinament, ha portat a aquesta publicació, referent a Espanya des de la seva redacció a Barcelona, a prendre la decisió més dolorosa. Entenent, apunta poèticament a aquest diari Santi Carrillo, el seu director editorial, que «com deia Neil Young, és millor cremar-se que apagar-se lentament».

‘Rockdelux’ s’acomiada amb un número de maig, el 394, de contingut atípic, en el qual 55 col·laboradors de diverses generacions han disposat d’una pàgina per oferir les seves recomanacions als lectors en matèria tant de música com en llibres, sèries de televisió o còmics. Textos molt lliures escrits sense coneixement d’un tancament que ja estava decidit, perquè la direcció va voler evitar que el sentimentalisme inundés les pàgines. Així, aquest ‘Rockdelux’ preserva la seva sobrietat i el seu ànim de servei. I la visió de la música com un espai obert, en el qual caben des d’AC/DC fins a Camarón, passant per Kraftwerk, Fania All Stars, Nina Simone o Jay-Z: d’aquests artistes són alguns dels 40 àlbums en directe de tots els temps que Santi Carrillo recomana a l’article que obre el número.

Operació de salvament frustrada

La revista, explica el seu director, va començar ja l’any amb dificultats al terreny publicitari, si bé confiava que arribés a bon port un projecte que anava a comportar-ne el salvament: la compra de la capçalera, mantenint els llocs de treball, per part d’«una gran empresa». L’operació estava encarrilada. «S’anava a reflotar la revista en una direcció més de cultura i ‘lifestyle’, sense deixar de ser ‘Rockdelux’, amb un format més visual i una nova web». Però la pandèmia «va fer que es parés tot». ¿No es podria haver reprès el projecte més endavant, potser l’any que ve? «Nosaltres ja no disposàvem d’aquell temps», assegura. Els mesos clau en termes publicitaris són el maig i el juny, que aquest any, amb la previsible caiguda dels grans festivals, s’advertien desoladors.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

L’opció de conservar la revista viva a la web quasi no mereixia consideració. «Si la gent pagués pels continguts, ho faríem, però no serà així», rasa Carrillo. Perquè «tenir una redacció amb cara i ulls, i pagar els col·laboradors, requereix diners». A ‘Rockdelux’ sempre van tenir clar que la revista no es mantindria a base d’articles no remunerats, com fan altres publicacions del sector. I perquè els continguts ‘online’ generin subscripcions de pagament, com amb les plataformes de pel·lícules i sèries, «a Espanya ha de passar molt temps encara», considera Santi Carrillo.

‘Rockdelux’ abaixa la persiana sense haver donat senyals de decadència en els seus continguts malgrat les adversitats sofertes, preservant la seva línia editorial contrària a la complaença i al tractament de la música com a producte de fan, amb una mirada adulta i fent compatibles la passió i el criteri analític. D’això ha anat sempre aquesta revista, als llocs de comandament de la qual s’han situat, juntament amb Carrillo, el director de redacció Juan Cervera, el director executiu Francesc Vaz i el coordinador Miquel Botella. La seva absència farà una mica més gran l’interrogant que assetja el periodisme cultural, amenaçat, adverteix Carrillo, de caure en el «voluntarisme i l’‘amateurisme’».