Privilegiats impunes

Retrat d’un grup d’homes (joves) sense cap integritat, el segon llarg del mexicà Alejandro Andrade explora diversos temes en el context d’una societat conservadora i repressiva. Si en el seu anterior film, Cuernavaca (2017), el cineasta tractava la relació entre un nen i la seva àvia (Carmen Maura), aquí les relaciones familiars són moltes altres. Els personatges pertanyen a l’alta burgesia mexicana i el pare d’un d’aquests personatges forma part de la influent i reaccionària esfera política. Són elements que s’han de tenir en compte a l’hora de fixar-se en la resolució final dels molts dels conflictes plantejats.

Christina Rosenvinge contribueix amb la seva banda sonora de guitarres a dotar d’una mica de misteri i tensió una història en què la violació, l’assassinat, l’homofòbia, la corrupció política i la impunitat de les classes privilegiades conformen el repòquer argumental. Els joves cadells de la dreta mexicana estudien en una escola privilegiada, beuen, s’extralimiten, abusen dels seus poders (econòmics, socials, masculins) i fins i tot cometen homicidis, per molt involuntaris que siguin i aparegui després el sentiment de culpa. En el relat hi ha un pòsit de desesperança, encara que al film li falta bastanta subtilesa al mostrar-la.

Notícies relacionades

Woodstock, 1999: fogueres d’odi, escombraries i testosterona

L’Acústica Figueres torna amb la novetat d’un escenari de pagament

‘Hombres íntegros’

Alejandro Andrade (Estrena: 23/5/2025)