Mor el torturat escriptor suec Per Olov Enquist

Figura fonamental de la literatura escandinava del segle XX, el dramaturg i narrador suec Per Olov Enquist va morir dissabte passat als 85 anys, segons van anunciar la seva família i el seu editor. A Catalunya es va donar a conèixer als anys 70 quan el Teatre Lliure va incloure la seva peça ‘La nit de les tríbades’ –una obra sobre la difícil relació d’August Strinberg amb la dones– entre els grans èxits dels seus inicis (va ser el segon muntatge de la companyia). El muntatge va comptar amb la presència d’Anna Lizaran i va ser dirigida per Fabià Puigserver.

L’obra narrativa de l’autor suec va tardar una mica més a arribar i han sigut les editorials Nórdica i Destino les que li han donat una difusió més gran amb novel·les profundament melancòliques i torturades com ‘La visita del médico de cámara’, ‘La partida de los músicos’, ‘El libro de las parábolas’, o ‘La biblioteca del capitán Nemo’, a més de les seves memòries, ‘Otra vida’. En aquest llibre, l’autor explica la seva joventut solitària a l’extrem nord de Suècia amb la seva mare vídua, una mestra luterana treballadora que va somiar amb un futur religiós per al seu fill.

Vida traumatitzada 

Nascut el 1934 a Hjoggböle, una austera parròquia, va créixer en un entorn d’ortodòxia religiosa molt semblant al que Ingmar Bergman relata en les seves històries autobiogràfiques. La seva infància va quedar traumatitzada pel fet d’haver heretat el llit destinat al seu germà que va morir al néixer i a l’absència del pare, que va morir quan ell tenia un any.  

Notícies relacionades

Tame Impala: ‘rave’ al bosc

La música puja i els preus també ho faran

En la seva primera joventut es va dedicar a l’esport com a saltador d’alçada (va estar a punt de classificar-se per als Jocs Olímpics de Roma de 1960) i al periodisme esportiu. Com a tal va haver de cobrir els Jocs de Munic, en què el comando palestí ‘Setembre Negre’ va matar 11 atletes israelians.

Tota la seva vida ha estat marcada per la depressió, el dubte, la por de l’existència i l’alcoholisme, que el va deixar fora de joc com a escriptor durant més d’una dècada, com va explicar en les seves memòries.  Va ser el 1990 quan va decidir plantar cara a l’addicció i reprendre la seva vocació. Tres anys abans, els seus desfasaments alcohòlics no li van impedir firmar el guió de la pel·lícula ‘Pelle, el conqueridor’, que va aconseguir l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.