La proposta del Museu del Transport a la Vall d’Hebron que irrita els seus promotors no convenç l’oposició de Barcelona

Aquestes són les bases de la iniciativa ciutadana que va aconseguir el recolzament de més de 4.000 barcelonins i que permetrà que el president de la Coordinadora, Ferran Armengol, intervingui en el ple. Però el govern de Jaume Collboni ja ha presentat un pla alternatiu al dels promotors, del qual els va informar dies enrere i que aquest va explicar als grups de l’oposició. Un pla que desvirtua un element que per a la coordinadora resulta clau: l’emplaçament del futur museu.

Tot i que fa dècades que hi ha gent a la ciutat que defensa la creació del museu, els seus actuals promotors han desenvolupat una tasca intensa en els últims anys que sempre ha partit de la voluntat que el nou museu sigui al palau de Comunicacions. El col·lectiu ha argumentat que Fira de Barcelona infrautilitza aquest espai i remarca que, amb 16.000 metres quadrats, és idoni per a les seves previsions.

Fira de Barcelona ha replicat sempre que és impossible que cedeixi aquest palau, i l’ajuntament fa seva aquesta posició, que parteix del fet que les instal·lacions firals seran objecte d’una remodelació que contempla reforma d’alguns pavellons i construcció d’altres, així com 500 pisos públics. El consistori remarca que al deixar espai per a aquests pisos, que estan en una altra part del complex de la Fira, es fa especialment inviable prescindir d’un pavelló com el de Comunicacions.

«Falta d’higiene democràtica»

Per a Manuel Marina, membre de la coordinadora, és una «falta d’higiene democràtica» que la tinenta d’alcalde Laia Bonet s’anticipi al debat i votació de la iniciativa popular la setmana que ve i proposi una seu alternativa. Bonet va informar el 16 de gener al grup impulsor que el govern de Collboni vol el museu en un espai de prop de 3.000 metres quadrats a la llosa de la Vall d’Hebron, on està prevista una ampliació de l’hospital i la seu de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. A sota de la llosa hi ha les cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) de Sant Genís.

El col·lectiu va contestar amb un comunicat el mateix dia en què, entre altres protestes, qualificava d’«absoluta falta de respecte a la ciutadania de Barcelona i al mateix ajuntament» que el govern de la ciutat descartés així la seu citada en la iniciativa popular i presentés un nou escenari sense parlar-ho amb els promotors. També van considerar que no és viable fer allà un museu com el que proposen. «El que ens ofereix no és un museu. Allà no hi cap res», afirma la Marina.

El model que postula el govern diu partir de l’exemple de Londres, que consta amb un espai expositiu al Covent Garden i un altre de més gran per concentrar material que està allunyat del centre. En el cas de Barcelona, el segon espai està per determinar. I la Vall d’Hebron és defensada pel consistori com una nova centralitat, una elecció que part que no tot ha de ser al centre de Barcelona.

Veïns, equipaments i oposició

A tot això, no hi ha detalls sobre el projecte de la Vall d’Hebron, més enllà de l’elecció del lloc. Ni pressupost, ni calendari, ni possibles afectacions a altres iniciatives. El president de l’Associació de Veïns de Vall d’Hebron, Manuel Pérez, mostra inquietud perquè la iniciativa tingui conseqüències indesitjables per als residents a la zona: «Estarem atents al fet que aquest espai que es destini al museu no suposi sostreure a la llosa l’ampliació de la ciutat sanitària i l’execució d’equipaments importants per al barri. Volem veure com queda aquest espai (el del museu) sobre el projecte inicial».

Bonet tenia previst reunir-se aquest dimecres amb els grups municipals per explicar-los el pla del museu, però no hi va poder acudir per haver de participar d’una reunió davant els problemes amb el funcionament de Rodalies. Van ser el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, i l’arquitecta cap del consistori, Maria Buhigas, que van informar els regidors.

Incompliment

En general, els grups es mostren crítics amb la proposta, tot i que no sempre pels mateixos motius.  Per Junts, Francina Vila adverteix que el projecte que se’ls va mostrar «no és un museu del transport», com el postulen els seus promotors, sinó «un museu de TMB, una contraproposta parcial» que, argumenta Vila, queda curta en comparació amb la «visió més global de la coordinadora». «El projecte no està malament, però no és el que ens va explicar la coordinadora», afegeix Vila, que remarca com de positiu és posar en valor el sector de l’automoció, «explicar a les noves generacions d’on es ve i mirar al futur». Per Vila, l’elecció de la Vall d’Hebron respon a la voluntat de Collboni de poder esgrimir algun projecte propi: «Totes les obres que està fent són una continuació de projectes del govern d’Ada Colau».

El portaveu adjunt de Barcelona en Comú, Pau Gonzàlez, afirma que el seu grup valora la creació del museu però retreu al govern local que «surti amb una localització de la qual no ha informat prèviament ni els veïns ni els promotors de la iniciativa». «Els mecanismes de participació ciutadana són útils, però han de ser respectats pel govern de Collboni, cosa que no està passant», afegeix Gonzàlez.

Una ciutat «pionera»

La regidora d’ERC Rosa Suriñach remarca que Barcelona ha sigut «pionera» en el desenvolupament del transport públic i creu que la ciutat no es pot entendre sense un museu del transport, i recorda que el seu partit ha denunciat l’oblit municipal en aquest camp. Suriñach al·ludeix a «la desídia dels últims anys» que, diu, ha fet que «cada vegada sigui més difícil» ubicar el museu a la Fira.

Notícies relacionades

La fiscalia investiga Albiol pel desallotjament dels migrants del B9 a Badalona

Confusió entre els passatgers de Barcelona davant la represa de Rodalies: «Hi ha pocs trens»

Si els republicans són els únics que no qüestionen obertament l’actuació del govern del PSC, sí que ho fa, i obertament, el cap de files del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, que acusa l’alcalde de «desatendre els veïns i rebaixar les aspiracions de Barcelona, que demanava un gran Museu del Transport, amb ambició, amb exposicions de vagons, autobusos, espais de formació i una clara vocació metropolitana i internacional».

Sirera és, al seu torn, l’únic que defensa que la seu del museu ha de ser el palau de Comunicacions: «Barcelona té un espai idoni per a un projecte d’aquesta envergadura, la Fira de Barcelona, una ubicació cèntrica, ben connectada i amb prou capacitat per acollir un museu de gran format, obert a la ciutadania i atractiu per a visitants de tot el món». «Collboni torna a quedar-se curt. No presenta una visió de ciutat, sinó una proposta menor», conclou Sirera.