Oliver Laxe, amb les seves dues nominacions a la butxaca: «‘Sirat’ no fa ostatges. Que una pel·lícula tan radical i audaç hagi arribat fins aquí té moltíssim mèrit»

En la seva tònica habitual, Laxe transmetia al conèixer els premis una complicada barreja d’eufòria i calma, reservada només a personatges peculiars com ell. «Nosaltres estem per espectacle, el que volem és suspens sempre», deia fent broma davant els periodistes després d’una lectura de la llista de nominats que havia generat certa angoixa i uns quants «oohhhhs» com de penals fallats en el futbol. Però se’l veia radiant celebrant els reconeixements a Sirat, «una pel·lícula que no fa ostatges, radical,audaç... Que una pel·lícula així hagi arribat fins aquí té moltíssim mèrit. Ser una de les cinc pel·lis de parla no anglesa, i competint amb aquestes pel·lícules...», es felicitava.

També hi eren les tres dones que componen l’equip responsable del so de la pel·lícula, la primera vegada que un nominat, en la història dels Oscars, és enterament femení. Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas es mostraven exultants per la nominació i per ser conscients de l’històric de l’assumpte històric de l’assumpte. Casanovas recordava emocionada els dies de promoció que han passat a Hollywood, on van arribar fins i tot a visitar el ranxo de George Lucas i es van trobar amb els caps de so de directors com Tarantino o Ridley Scott. «És molt bonic que gent que admirem ens feliciti per la feina. Els sorprenia molt l’ús del so a Sirat per l’empenta narrativa que tenen. Ens deien: ‘no sé com has fet l’escena del riu’. Que et digui això algú que té dos Oscars i tres nominacions és una bogeria, estem supercontentes».

En la trobada organitzada a la Gran Via madrilenya hi havia també els productors de la cinta, el català Xavi Font i els socis a El Deseo de Pedro Almodóvar, el seu germà Agustín i Esther García, que ja tenen certa experiència amb els premis que s’entreguen a Los Angeles. Ells seran els encarregats, acompanyant Laxe, de pujar a l’escenari del Dolby Theatre el pròxim 15 de març en cas que la pel·lícula resulti finalment premiada. La competició, no obstant, serà dura: Valor sentimental (Noruega), Agente secreto (Brasil), Un simple accidente (França) i La voz de Hind (Tunísia) són poderosos rivals. Només la cinta noruega, un dels grans títols de l’any, acumula un total de nou nominacions en diferents categories, també la de Millor Pel·lícula.

Notícies relacionades

‘Sirat’ serà per partida doble a la festa dels Oscars del 15 de març

Oriva impulsa fàrmacs centrats en la salut femenina

La música tecno de Kangding Ray, l’arquitecte reconvertit en músic experimental que va compondre la banda sonora de Sirat i potser la nominació fallida que més ha dolgut a l’equip de la pel·lícula, va sonar durant tot l’esdeveniment celebrat en honor de Laxe i el seu equip. Sembla que el so tecno propi de les raves com les que retrata la pel·lícula de Laxe no convenç els acadèmics hollywoodians, però deia el director que «molts nominats a la banda sonora ens han vingut a dir que la nostra és la millor de l’any. I no està nominada. Això és molt bonic».

El director gallec viatjarà aquest divendres a Pontevedra per assistir als premis Feroz, on la seva pel·lícula compta amb set nominacions. Després passarà uns dies al seu llogarret de les muntanyes dels Ancares, a la província de Lugo, abans de tornar a pujar a un avió per continuar amb la promoció de la seva cinta. El 6 de febrer l’estrenen als EUA, una cosa que ja considera un èxit. «L’haguessin nominat o no, nosaltres continuaríem disfrutant. És tan difícil que la teva pel·lícula l’agafin en un festival, que s’estreni en sales... Nosaltres venim d’allà, i no ens projectem més enllà. Visibilitzar la nostra feina i el cine espanyol ja és un èxit». Ho diu qui ja acumula 11 nominacions als Goya, dos (ja descartats els premis) als Globus d’Or, cinc premis del Cine Europeu i el Gran Premi del Jurat a Cannes. A falta que arribi l’etapa definitiva, la carrera de Sirat, per ara, ja fa vertigen.