'Palm Beach': problemes de gent rica

Una cosa així com una versió entrada en anys de ‘Retrobament’ (1983), ’Palm Beach’ reuneix un grup de vells amics a les assolellades costes del barri de Sydney del títol per celebrar l’aniversari d’un d’ells a base de luxe, diversió, litres d’alcohol del bo i marisc i afectuoses anècdotes del passat. A mesura que passen els dies, per descomptat, les tensions es van cuinant a foc lent a mesura que afloren vells conflictes i secrets.

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

En el procés, mentre avança entre menjars i sopars i plans de paisatges que no desentonarien en un anunci d’aigua mineral, la pel·lícula ofereix una barreja més aviat anodina d’apunts sobre les amargors de l’edat madura –la paternitat, el retir, la por de la malaltia–, comèdia fàcil –inclòs un gag que combina ioga i flatulències– i moments de suposada intensitat dramàtica. Si aquests últims sovint no aconsegueixen l’emotivitat buscada és per falta d’interès de la directora Rachel Ward a dotar d’urgència el relat, perquè la naturalesa coral del repartiment dificulta que les personalitats distintives de cada personatge aflorin i perquè la molesta aura d’opulència i privilegi que els envolta és un obstacle gairebé insalvable a l’hora d’empatitzar-hi.

l