'Amor. Boda. Azar': un dia de casament a Itàlia

Els casaments i les festes sempre han donat molt joc cinematogràfic. Una reunió de personatges variats en un mateix lloc i durant un lapse de temps determinat ofereix múltiples possibilitats, tant en clau dramàtica com còmica: ‘Un día de boda’ de Robert Altman i ‘La festa’ de Blake Edwards en són bons exemples.

‘Amor. Boda. Azar’ és una comèdia lleugera amb una acció que s’esdevé en una preciosa vila italiana durant la festa nupcial d’una jove semblant, ella anglesa i ell italià. Però no es tracta d’avaluar el xoc cultural, que sí que existeix. La pel·lícula se centra en la multitud d’embolics i seduccions que es produeixen durant la trobada.

Els personatges són molt variats. Entre els secundaris, un home vestit amb kilt però que no és escocès, un director cinematogràfic d’èxit i diverses exparelles que es retroben en sempre molestes situacions provocades per una de les tres paraules del títol: l’atzar al col·locar les targetes dels convidats a les taules.

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

Tot va més o menys bé fins que la nòvia diu: «No hi ha res que pugui espatllar aquest dia». El pla següent és el de l’arribada d’un jove borratxo i encocat que està enamorat d’ella des dels 15 anys. L’embolic està servit, tot i que entre gag i gag fruit dels equívocs hi ha temps per seguir les desventures romàntiques del tímid germà de la núvia, el protagonista central de la pel·lícula.

El resultat és lleuger i evanescent. Els personatges donen un joc limitat però el relat coral fa la seva funció. Els casaments poden ser molt divertits o un complet desastre.