INICIATIVA DEL DUO EN LES XARXES

Estopa: «Tant de bo quan passi el coronavirus recordem la sanitat pública»

David i Jose Muñoz oferiran aquest divendres un concert de «pur, puríssim Estopa» des de casa a través d'Instagram, sense equip professional i a través dels seus telèfons mòbils

zentauroepp50557052 icult estopa191024174701

zentauroepp50557052 icult estopa191024174701 / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Els nois d’Estopa viuen el confinament més o menys com tots: «Entre els deures del nen, fregar, parlar amb els col·legues, jugar amb la consola, llegir alguna cosa..., i tocar una mica la guitarra», explica David Muñoz per telèfon en un FaceTime a tres bandes amb aquest diari. Ni ell ni el seu germà Jose tenen estudi ni equip tècnic a casa, i els seus mòbils seran tot l’aliment amb què comptaran en el concert en ‘streaming’ que oferiran a través d’Instagram aquest divendres a les 20.10 hores (després de l’ovació popular diària al sector sanitari). «¿Per què ho fem?», replica David. «Perquè és l’únic que podem fer».

Seran allà, cada un des del seu domicili (tots dos al Baix Llobregat), disposats a una experiència inèdita en el seu historial. «Mai hem fet una cosa així. A casa no tenim ni micros, i som molt matussers, així que això serà Estopa en estat pur, puríssim», avança David. Però, tot i que «serà com un concert a porta tancada», aventura Jose, pressentiran les mirades des de l’altre costat de les pantalles. «No veurem ni sentirem el públic, però crec que d’alguna manera el notarem». Emetran des del compte estopaoficial, utilitzant el mòbil de Jose, i David es connectarà a través d’un perfil propi, kinkarro76. A causa de la latència derivada del senyal telefònic no cantaran ni tocaran alhora, sinó alternant-se. Preveuen que l’actuació duri al voltant de mitja hora.

Televisor apagat

Després dels seus concerts prenadalencs, Estopa anava a reprendre la gira ‘Fuego’ a Casas-Ibáñez (Albacete) el 24 d’abril, un itinerari del qual s’estan revisant les primeres fases. L’anunci del confinament els va aclaparar al principi, confessen, però diuen haver establert «un ritme del dia a dia» que els ha portat a acostumar-se. El mètode ha passat per dosificar la informació entorn de la fatídic monstre. «La tele a casa està apagada», assegura David. «Les notícies són molt monotemàtiques i em deprimeixen bastant. No dic que no sigui veritat el que diuen, però em deprimeix. Les notícies les veiem al matí al mòbil i és suficient».

¿I aquella pretensió que en aquests dies tots ens posaríem a devorar llibres? «Al final, llegeixes les mateixes hores que sempre, com abans d’anar-te’n a dormir», confessa Jose. ¿I pel·lícules? «Sí, com ‘Big fish’, que vam veure l’altre dia amb el nen. I ara vull passar el DVD amb la sèrie de dibuixos dels anys 80 ‘Ulises 31’», explica David. «Està bé estar amb la teva família en actitud comuna». Amb un ull en les xarxes socials, Jose celebra la creativitat al món del mem. «L’enginy i la broma que hi posa la gent són meravellosos».

Contra les retallades

Notícies relacionades

Tots dos esperen que de tot això en surti una humanitat millor, tot i que veuen el futur amb reserves. «El món ens el trobarem més net i espero que llavors no tornem a contaminar-lo», diu Jose, i David replica amb escepticisme. «Pot ser molt efímer. Espero que l’ésser humà no cometi una altra vegada el mateix error i que les coses que valorem ara continuïn sent importants quan acabi aquesta guerra».

El cop del virus ha remogut consciències i reconsiderat principis ideològics: fins i tot Britney Spears parla de «redistribució de la riquesa» en el seu compte d’Instagram. «Hi ha coses que espero que recordi la gent, com la sanitat pública. Ara tenim tots la consciència que necessitem una sanitat de qualitat, i tant de bo quan passi aquesta guerra ho continuem pensant, i no tornem a dir que és inviable i no sé que més», raona David. Temps de sotracs físics i mentals, i de pors que caldrà saber mantenir a ratlla. «Quan passi això, i ja no hi hagi perill de virus, evidentment jo tornaré a fer abraçades. A mi, que em deixin en pau. ¡Reivindico tocar-se!». Jose remata amb humor. «¡Però no a un mateix! Aquests dies, amb el que està passant, ¡no em toco ni jo!».