Crítica d''Hogar': retrat d'un sociòpata

Després de dues pel·lícules sobre pandèmies, ‘Infectats’ i ‘Els últims dies’, els germans David i Àlex Pastor centren ’Hogar’ en un sociòpata que arriba fins al límit per reconquerir el que ha perdut. La seva dona l’ajuda a prendre una decisió de què després es penedeix: mudar-se d’un luxós apartament a la part alta de Barcelona a un petit pis en un barri més humil. No poden pagar el costós lloguer després que ell, executiu publicitari, s’hagi quedat sense feina.

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

Això és el que vol recuperar: l’apartament, el confort i la forma de vida que el lloc representa. Sobre aquesta premissa es construeix la interessant primera part del film. El protagonista, el Javier, té un joc de claus del seu antic domicili. Un dia hi entra, comença a espiar els nous propietaris, a obsessionar-se amb les debilitats d’ell –ha tingut contratemps seriosos a causa de l’alcohol– i a utilitzar-les. En una de les sessions d’exalcohòlics a les quals va per guanyar-se la confiança del nou inquilí, el Javier declara que a partir d’ara agafarà la vida per les banyes sense demanar permís ni perdó a ningú. I sens dubte que ho fa.

La presència de Javier Gutiérrez estableix similituds amb ‘El autor’, film en què va encarnar un escriptor frustrat que manipula tot el seu veïnat. Els Pastor juguen més fort al terreny del ‘thriller’ psicològic. La part final inclou elements forçats –el paper que hi té el jardiner de l’immoble– però d’una tensió ben portada.