'Hinchas radicales': el futbol com a excusa

‘Hinchas radicales’ s’assembla en algunes coses a la recent ‘Skin,’ pel·lícula (de les últimes estrenades en sala abans del tancament dels cines a causa de la crisi del Covid-19) sobre la conscienciació d’un supremacista blanc que intenta trencar amb el seu passat.

En aquest cas no es tracta de nostàlgics del nazisme, sinó dels ultres del futbol italià. El protagonista, el Sandro, amb el sobrenom de ‘Mohicano’, és un dels líders dels Apatxes, la facció més violenta dels seguidors del Nàpols, l’equip que, en la realitat, encara té un compte pendent amb el Barça.

Però el Sandro comença a estar cansat de tanta baralla de barri, arengues filofeixistes, bengales, baralles i prohibicions. Coneix, a més, una dona de la qual s’enamora i que representa una oportunitat de sortir d’aquest món on és menys important que el teu equip marqui un gol que barallar-te amb els seguidors del conjunt rival.

La pel·lícula arrenca en la jornada 34è de la Lliga italiana, quan el Nàpols té serioses possibilitats de guanyar l’‘scudetto’. I mentre avancen les setmanes cap a un partit decisiu amb el Roma –decisiu en tots els sentits, ja que també és el moment àlgid de l’actitud violenta dels Apatxes–, el Sandro se’n va distanciant, sense tenir clar quin és el seu futur. Els codis d’honor entre els seguidors pesen també molt.

Notícies relacionades

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Antonio Orozco: "Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible"

El debutant Francesco Lettieri ha construït una ficció que en molts moments sembla un potent documental sobre el tema tractat i resulta bastant superior a altres pel·lícules sobre ultres i ‘hooligans’. Aquesta sensació de ‘veritat’ queda reforçada amb les directes i molt creïbles interpretacions de tot el repartiment, es podria dir que la majoria d’actors han sortit dels grups d’animació exaltada del futbol italià.

Lettieri desgrana els ritus i credos dels personatges, la forma que tenen de relacionar-se entre ells i amb el món, la rivalitat en el futbol com a única forma de vida i els llaços familiars establerts entre els membres del grup. No els justifica ni comprèn, tan sols mostra com són. I com poden acabar.