El coronavirus condueix el sector teatral a una dura travessia del desert

Més enllà dels problemes interns a cada teatre, festival o auditori el que preocupa als responsables dels principals centres artístics del país és saber com reaccionarà el públic quan acabi la quarantena. Si la gent no té diners per consumir com abans, ¿continuarà anant a teatres, cines i concerts? La recuperació de la normalitat s’espera que sigui llarga, tot i que, d’altra banda, preveuen que el públic tindrà més ganes que mai de fer allò de què han estat privats durant tant temps. No és el mateix disfrutar una òpera, un concert o una obra de teatre o dansa gravats que presenciar-los en directe.

Les temporades que funcionen amb abonament preveuen un daltabaix si no hi ha alguna mena de reacció per part del Ministeri de Cultura. Els abonaments a l’òpera, per exemple, són imprescindibles per finançar l’activitat. L’avanç de les subvencions podria alleujar la tensió de tresoreria dels teatres públics, suggereixen alguns. Aquest dimecres, el titular de la cartera, José Manuel Rodríguez Uribes, s’ha posat en contacte amb els responsables de les principals organitzacions i centres del sector per mantenir la calma i planificar aquesta travessia del desert. Tots estan molt pendents de com afectarà la butxaca de la gent després d’aquesta quarantena. El possible dèficit es pot reorganitzar, és qüestió de parlar amb els bancs. ¿Però què passa si es deixen de comprar entrades i abonaments? Aquesta és la preocupació principal dels programadors i gerents, que ja compten que l’estat d’alarma es prolongui més enllà dels 15 dies anunciats pel Govern.  

Els teatres no només han paralitzat la seva activitat de cara al públic, sinó que han de tornar ingressos de la venda anticipada: una tempesta perfecta en un sector delicat per si mateix. Els cicles privats de concerts simfònics intenten recol·locar les actuacions. Per exemple, el concert de Gergiev i l’Orquestra del Mariinski d’Ibercamera a l’Auditori per al 30 d’aquest mes s’ha traslladat al 21 de gener del 2021. Però és difícil fer el mateix en teatres, on les agendes de programació cada vegada es tanquen amb més antelació. El TNC ja tenia pràcticament feta la seva pròxima temporada.  «El que es deixa de programar aquests dies serà difícil de recol·locar aquesta temporada, perquè ja estan previstos altres espectacles», afirma Isabel Vidal, gerent de la productora Focus i presidenta d’Adetca. Aquesta associació, que reuneix 52 teatres de Catalunya, va facturar 64.607.858 euros en taquilla la temporada anterior. La mitjana per mes va ser de 5,3 milions d’euros. Fent una projecció a partir d’aquestes dades s’estima que en aquests 15 dies d’aturada es perdran 2,6 milions en venda d’entrades. 

Difícil encaix

Hi ha espectacles que ni tan sols han vist la llum com ‘La gavina’, una versió produïda i dirigida per Àlex Rigola que s’havia d’haver estrenat dijous passat a La Villarroel; o ‘Pecats imperdonables’, una obra a la cartellera al Borràs que tampoc va aixecar el teló. Els actors es comprometen a fer una sèrie de funcions durant un període, després tenen altres compromisos i és difícil fer-los coincidir de nou, sobretot la mateixa temporada. El mateix passa a l’òpera. 

Ningú sap amb seguretat quan tornarà a la normalitat. El Liceu va anul·lar ‘Lohengrin’, però segurament haurà de canviar de data o cancel·lar altres espectacles. De moment ja ha ajornat fins a nou avís la presentació de la nova temporada, que s’havia d’haver fet aquest mateix dimecres. També els cicles privats d’Ibercamera i BCNClassics han posposat les seves. En canvi, l’OBC manté la seva posada de llarg el pròxim 7 de maig. L’Auditori, que forma part d’ECHO, xarxa europea que aglutina als principals auditoris, calculen tornar a l’activitat a finals d’abril. Els músics de l’OBC i de la Banda Municipal estan assajant a casa seva, i la resta del personal teletreballant. Els concerts més immediats queden anul·lats. Ara per ara l’OBC està preparant la ‘Cuarta’ de Brahms que dirigirà Kazushi Ono, tal com estava previst, els dies 23, 24 i 25 d’abril. «Una vegada passi aquesta experiència tan bèstia hem de ser capaços de generar il·lusió amb projectes que ja fa temps que preparem i que han de servir per sortir endavant», diu Robert Brufau, director general de l’Auditori.

Mesures urgents per al sector

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El tsunami del coronavirus ha arrasat amb tot, i recuperar-se costarà, especialment als qui no treballen per a institucions públiques. ¿Què passarà amb aquesta majoria d’artistes autònoms que s’han quedat sense ingressos d’un dia per l’altre?  No és estrany que Isabel Vidal com a presidenta d’Adetca qualifiqués la situació d’«emergència cultural» la setmana passada.  Jesús Cimarro, de l’Associació de Productors i Teatres de Madrid (Aptem), reclama mesures urgents. «Són necessàries tant en l’àmbit laboral com en el fiscal i financer, ajuts en el sector i la promoció». Moltes productores i teatres han sol·licitat expedients de regulació. «La major part de les empreses s’han acollit als ERTOs», diu Cimarro, productor i empresari que ja l’ha sol·licitat per a La Latina i el Bellas Artes.  «Com a mínim tot estarà paralitzat un mes», vaticina. I parla de «milions en pèrdues», però evita especificar. «Mai havia viscut una cosa així: haver de suspendre l’activitat de forma sobtada. Hi ha qui tindrà subsidi d’atur, però s’ha de buscar una solució per als qui no estiguin en aquesta situació». Encara estan esperant dades d’empreses petites sense gairebé estructura. Les pròxims dies «toca estudiar la lletra petita del reial decret» on ara per ara no figura cap mesura específica per al sector cultural, molt menys una reducció de l’IVA cultural. «De moment no he vist cap de les mesures fiscals que hem plantejat en el ministeri». Això sí, diu haver trobat Rodríguez «molt receptiu i informat».  

A Catalunya, el Conca ha sol·licitat a tots els artistes un càlcul del que deixaran d’ingressar durant els 15 dies de quarantena decretats pel Govern. Només el sector del teatre infantil i familiar preveu al voltant d’un milió d’euros.