CULTURA DE QUARANTENA

Deu novel·les sobre epidèmies i pestes que expliquen el present

De Boccaccio a Saramago, la bibliografia sobre plagues víriques és extensa

zentauroepp52769960 icult200313214010

zentauroepp52769960 icult200313214010

5
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

 Decameró

Giovanni Boccaccio, 1353

A més d’una col·lecció de contes morals i eròtics, el clàssic de Boccaccio és sobretot la història d’un confinament. El de set dones i tres homes, molt joves, que es reclouen en una vila als afores de Florència per protegir-se de la pesta bubònica que va assolar la ciutat en 1348. La novel·la sobre l’amor i la mort s’ha convertit a Itàlia en el símbol de l’enclaustrament obligatori i en els inicis de la crisi algunes llibreries oferien lectures en veu alta i comunitàries del llibre.

Els promesos

Alessandro Manzoni, 1827

En dos capítols d’aquesta novel·la d’amors contrariats, cim del romanticisme italià, Manzoni retrata amb tota mena de detall i una clara intenció de crítica social l’epidèmia de pesta al Milà de 1630. Per als mitjans italians, que ara contemplen l’obra amb ulls contemporanis, la lliçó que tanca ‘Els promesos’ és la del característic menyspreu de la població als seus dirigents polítics, tan mediterrani, cosa que es concreta en un descrèdit que els porta a no prendre mesures per contenir la plaga.

 La màscara de la mort vermella

Edgard Allan Poe, 1848

Aquest famós conte de terror és una variació de les cèlebres danses de la mort medievals. En el relat, un grup d’aristòcrates creuen que es poden burlar de la mort tancant-se en un castell per disfrutar de plaers i bacanals mentre al seu voltant la plaga de la mort vermella (una variant sagnant de la pesta negra) fa de les seves. ¿Endevinen el final? La mort no entén de classes socials. Una paràbola excel·lent del caràcter democràtic de les pandèmies que va donar peu a la colorista pel·lícula de Roger Corman, cim del pop.   

La muntanya màgica

Thomas Mann, 1924 

A la tuberculosi, abans del descobriment de la vacuna, se la va anomenar «pesta blanca». Si hi ha una novel·la que sigui un emblema de la malaltia és l’obra mestra de Thomas Mann, que situa en un balneari el seu protagonista Hans Castorp, en l’habitual tractament de cura climàtica que es va utilitzar fins a mitjans del segle passat. La sensació d’un present dilatat en el temps i de situar-te fora del món en aquestes circumstàncies adquireix en l’obra un caràcter transcendent. La gran novel·la del Nobel alemany pot complementar-se amb la lectura del seu relat ‘Mort a Venècia’, el rerefons del qual és una epidèmia del còlera a la ciutat dels canals dibuixat amb caires grotescos.

La pesta

Albert Camus, 1947

No és exactament una novel·la sobre la plaga, sinó més aviat una al·legoria en la que s’han volgut veure diverses interpretacions: com en un món sense Déu i quan fueteja una catàstrofe col·lectiva l’únic valor és la solidaritat; com l’Estat es converteix en un òrgan repressor que amb la intenció de salvar l’individu redueix les llibertats, o bé una metàfora sobre l’ocupació nazi de França durant la segona guerra mundial. Com a curiositat, Jean-Paul Sartre va escriure tres anys abans ‘Tifus’, un guió no filmat sobre com s’abat la malaltia en una colònia de Malàisia.

L’hússar sobre la teulada

Jean Giono, 1951

El 1838, una epidèmia de còlera arrasa la Provença francesa. Angelo, l’hússar protagonista, un italià que intenta tornar al seu país natal, recorre aquestes terres del sud que adquireixen en la bonica prosa de Giono un aire de malson. Al seu pas, la gent, obligada a confinar-se a casa, fuig arrossegada per la por mentre l’exèrcit els persegueix i ell es veu acusat en un poble d’haver enverinat les aigües de la font. Una novel·la d’aventures no molt coneguda que convindria rescatar en aquests temps.

 El quadern gris

 Josep Pla, 1966

El 8 de març de 1918, un jovenet Pla de tan sols 21 anys donava inici a un diari que transcorria al llarg de l’any següent i que s’inicia amb el tancament de la Universitat de Barcelona on estudiava, a causa de la grip, mal anomenada espanyola perquè al no participar en la primera guerra mundial no es van censurar les notícies de la malaltia als diaris d’aquí. A ‘El jinete pálido’, imprescindible llibre de Laura Spinney sobre el tema, es dona la xifra d’entre 50 i 1000 milions de morts (difícil de calcular per la contesa),és a dir, entre el 2,5 i el 5% de la població mundial.

 El amor en los tiempos del cólera

 Gabriel García Márquez, 1985

Un dels grans èxits del gegant del ‘boom’ és aquesta història d’amor en escenari pandèmic. En realitat a Gabo, fill d’un apotecari amant de l’homeopatia, no li interessa massa retratar la plaga en la seva crua realitat científica sinó més aviat com un contrapunt del mal d’amors que pateixen els protagonistes, Florentino Ariza i Paulina Daza, separats per imposicions familiars. En aquesta història l’autor va voler fer un homenatge als seus pares, que també van haver de lluitar, tot i que no tant temps com en la novel·la, contra l’oposició dels pares d’ella.

Assaig sobre la ceguesa

 José Saramago, 1995

«Crec que no ens quedem cecs, crec que estem cecs, cecs que veuen, cecs que, veient, no veuen» escriu el premi Nobel portuguès en aquesta novel·la que és alhora una paràbola com totes les seves d’una societat que contempla molt críticament. Com en el cas de Poe, Saramago s’inventa una malaltia, la ceguesa blanca, una malaltia que està atacant tota la població excepte la protagonista, la dona d’un metge que narra el cataclisme i no s’estalvia la crítica a com la humanitat atiada per l’exèrcit es precipita al caos.

Peste & Cólera

Notícies relacionades

Patrick Deville, 2014

Una excel·lent novel·la que segueix Alexander Yersin, un suís deixeble de Louis Pasteur ,aventurer i viatger que va descobrir el bacil de la pesta durant la gran epidèmia de Hong Kong el 1894 i, a nivell més anecdòtic, va inventar la baula perduda de la Coca-Cola i va guanyar una fortuna amb el negoci del cautxú. Malgrat les seves troballes, avui és un il·lustre desconegut per al gran públic. La novel·la explica també com la primera guerra mundial va fer caure les esperances que el món tenia per llavors en el futur de la ciència. 

Temes:

Llibres