Vetusta Morla, nous camins al Fòrum

Quan diem que ens agrada una cançó no atenem només la seva successió de notes i la seva cadència, sinó l’estètica musical triada, la seva producció i moltes coses més, i aquesta idea inspira Vetusta Morla en el seu nou treball, ‘Canciones dentro de canciones’, regravació amb un altre enfocament de ‘Mismo sitio, distinto lugar’ (2017). El moviment ens ve a dir que una altra versió del grup és possible sense ni tan sols canviar de repertori, amb estímuls renovats i una posada en escena diferent, com la d’aquest cap de setmana a l’Auditori del Fòrum  (festival Guitar BCN).

Pas interessant per a una banda que sol embolcallar la seva música de voluminoses guitarres distorsionades amb tendència a la grandiositat, i que al Fòrum ens va permetre apreciar d’una manera més clara les dinàmiques melòdiques amagades en peces com ‘El discurso del rey’ i ‘Consejo de sabios’. Pucho, el seu cantant, va assenyalar que es tractava de «jugar amb les cançons», i s’haurà de veure si es tracta només d’això o si l’operació tindrà un influx en el camí que tenen davant.

Vibràfon i ukelele

Notícies relacionades

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu

Escenari suggeridor, de somni, amb unes cortines translúcides entre les quals es movien els músics amb un instrumental renovat: aquest ‘set’ de bateria lleuger i el vibràfon que va portar a un altre pla peces com ‘En el río’ i ‘Los buenos’, aquesta amb un toc d’ukelele. Sí, també les cançons més antigues van ressorgir amb altres maneres, guanyant en matisos i fins i tot transformant-se, com en ‘Boca en la tierra’, desplaçada cap al krautrock amb un parell de sintetitzadors. Es van afegir detalls visuals com els dos actors que van manejar llanternes a ‘Golpe maestro’, repassant els «mapes en la foscor».

Aquest cromatisme més gran i la propensió a distingir els instruments, als antípodes de la pilota de so, no va representar una renúncia al sotrac col·lectiu: ‘Palmeras en la mancha’ va descriure un fi trànsit cap al clímax místic, amb la seva textura d’òrgan, camí d’un desenllaç agitat amb el tacte més rocker de ‘Mapas’ (i la seva picada d’ullet a ‘Holding out for a hero’, de Bonnie Tyler) i ‘Valiente’. I tot això va deixar un rastre de desafiament per als qui han despatxat Vetusta Morla per la seva èpica sense donar més oportunitats a les seves cançons.