Crítica d''Onward': fe en la màgia (de Pixar)

És lògic que a Pixar sentin nostàlgia pel passat perquè, al cap i a la fi, ja ha plogut bastant des de l’última vegada que van estrenar una pel·lícula realment revolucionària. I per això també s’entén que el seu nou treball transcorri en un món en què una vegada van imperar la màgia i la fantasia però on aquests atributs han sigut fagocitats pel confort i la rutina que la vida moderna estimula; on pronunciar paraules màgiques no té sentit perquè, per tal que es faci la llum, és suficient de prémer un botó. Es tracta d’un món que uneix Tolkien  amb l’Amèrica suburbana moderna, en què els unicorns burxen als cubells de les escombraries i les mantícores treballen de cambreres. I partint d’aquest escenari, això sí, ‘Onward’ llança un missatge d’optimisme en el futur: la màgia tornarà.

Notícies relacionades

Un altre enfocament de la maternitat

Barreja discordant de gèneres

Amb aquesta finalitat, acompanya un parell de germans elfs que intenten ressuscitar el seu pare durant 24 hores, i que per a això emprenen una missió en què intervenen missatges codificats, mapes del tresor, dracs gegants fets de maó, fades moteres i fins i tot cadàvers que abandonen la seva tomba, almenys a mitges. I mentre ho fa evoca ficcions com ‘Dracs i masmorres’, ‘Els goonies’, ‘E.T., l’extraterrestre’ i fins i tot ‘Aquest mort està molt viu’.

Una de les grans habilitats de Pixar sempre ha sigut equilibrar la cosa amarga amb la dolça i la trista amb la hilarant, i aquí en torna a fer gala fent que el dolor de la pèrdua es projecti en un parell de cames arribades del més enllà i mestres en l’art de l’‘slapstick’. Fora d’això, és cert, ‘Onward’ no resisteix comparacions amb les obres mestres de la productora. Els seus personatges no són tan memorables com els de ‘Toy Story’ i la seva estructura narrativa no té la intrepidesa de la de ‘Del revés’. No està a l’altura d’‘Els increïbles’, ni de ‘Wall-E’, ni d’‘Up’. Però considerant que divertida aconsegueix ser durant tot el seu metratge, que imaginatives són les seves seqüències d’acció i que commovedora resulta durant el seu clímax dramàtic, tampoc li fa falta per fer-nos confiar que, en efecte, la màgia tornarà a Pixar.