'El ritmo de la venganza': una intriga arrítmica

La premissa de ‘El ritmo de la venganza’ té molt de còmica. La seva protagonista, Stephanie Patrick (Blake Lively), és una noia que es veu empesa a l’epicentre d’una xarxa d’espionatge i a la recerca d’un terrorista anònim malgrat la seva manifesta falta de facultats per moure’s en el món de la intel·ligència, i que es passeja pel món provocant una animalada; sens dubte, el seu potencial paròdic és indubtable. No obstant, la ridiculesa que la pel·lícula exhibeix és del tot involuntària. La seva directora, Reed Romano, dota la història d’una gravetat insuportable, exemplificada a la perfecció en els motius de l’heroïna per emprendre la seva missió: una catàstrofe aèria que va segar la vida de tota la seva família, i la va condemnar a una vida de drogoaddicció i prostitució.

Notícies relacionades

El llegat d’un imperi de 10.130 milions d’euros

Adeu a Armani, el rei de la moda italiana

A excepció d’aquest trauma, l’únic tret que defineix la psicologia de Stephanie és la successió de tallades de cabells que exhibeix al llarg del metratge i, ja que en cap moment se’ns proporciona una idea fiable de qui és, es fa francament difícil sentir empatia per ella o interès pel seu periple. En aquest sentit, no ajuden ni la successió d’esvorancs argumentals ni l’afany dels personatges a comportar-se de manera il·lògica per exigències del guió. Això fa que, en última instància, tot el que se’ns proporciona sigui un grapat de sòlides escenes d’acció connectades entre si per pràcticament res.

‘El ritmo de la venganza’ explica amb la firma dels productors Barbara Broccoli i Michael G. Wilson, responsables de la saga de 007 des de ‘Goldeneye’ (1995). I, tot i que sens dubte manlleva alguns elements bàsics d’aquesta última, la nova pel·lícula no ofereix ni un bri de la diversió ni de l’emoció visceral que les de Bond sovint tenen. Això, clar, no li impedeix resoldre’s d’una manera que deixa clara la intenció de Broccoli i Wilson de produir seqüeles. Tindran temps de reflexionar.