TORNADA D'UNA BANDA DE CULTE

José Ignacio Lapido: «Qui vulgui tranquil·litat, que no munti una banda de rock'n'roll»

L'històric grup granadí 091 mostra aquest dissabte a l'Apolo el seu primer disc amb cançons noves en 24 anys, 'La otra vida'

zentauroepp52295912 icult 091200214205838

zentauroepp52295912 icult 091200214205838

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Fa quatre anys que 091, il·lustre banda de rock granadina, reapareixia als escenaris dues dècades després del seu cant del cigne. Enrenou en l’afició davant d’una gira que va donar a entendre la importància de cançons com ‘La calle del viento’ o ‘Qué fue del siglo XX’ per a una generació d’aficionats. La reunió es reprèn ara anant més enllà del ‘revival’: un àlbum amb material d’estrena, ‘La otra vida’, que el grup mostra aquest dissabte a l’Apolo, dins del festival Guitar BCN.

Per a José Ignacio Lapido, guitarrista i compositor, que els anys de la desbandada va desenvolupar una substanciosa carrera en solitari, aquesta segona tornada «havia de ser amb cançons noves», destaca, fins i tot sent conscient que, per molt bones que fossin, ho tindrien difícil per mesurar-se amb el passat. «La gent que ens ha seguit associa cada cançó amb una època de la seva vida, barrejant la música amb les seves vivències personals, i és difícil competir amb això», reflexiona. Però les novetats, assegura, «estan funcionant igual de bé en els concerts».

No hi ha tornada enrere

Començant per aquest ‘Vengo a acabar lo que empecé’, que obre l’àlbum i que, tot i que no ho sembli, va escriure sense pensar en la peripècia de la banda. «Però al gravar-la ens vam adonar que sonava a declaració d’intencions, i molta gent ho ha entès així». Lapido, compositor de culte del rock espanyol, creu que no escriu diferent al treballar en un disc en solitari o en un de 091. «Jo vaig component i seleccionant el millor que veig». El que va tenir clar és que retrocedir en el temps no era una opció factible. «No podia tornar al punt en què ho vam deixar, el 1995; hauria sigut un exercici absurd, perquè en aquests 25 anys jo he continuat creixent com a músic, i complint anys». L’actitud continua sent la mateixa, remarca. «Continuem sent uns enamorats del rock’n’roll, però professionalitzats».

Però 091 és la unió de cinc músics, als quals se’n suma ara un sisè, el teclista Raúl Bernal (que ja va treballar amb Lapido en solitari), i en què figura el seu distintiu vocalista, José Antonio García, «cantant d’una gran expressivitat i amb una veu que, quan la sents, saps que és ell», tira floretes el guitarrista. A ell li correspon així fer seus uns textos en els quals Lapido adverteix trets evolucionats. «Hi ha una distància, una ironia i cert humor negre, ingredients que a una cançó de rock’n’roll, tocant temes com l’amor, la mort i el pas del temps, li sentin bé», considera. En peces com ‘Condenado’, ‘Déjalo morir’ o ‘El rey’ sembla treure’s cert fatalisme . «Quan un compleix anys i veu que el final és més a prop que el principi, el tema del final es torna més present».

Una lluita constant

Notícies relacionades

Lapido ha complert els 57 i sap que la vida del músic és «un puja i baixa», però l’admira constatar que fa tant temps que s’hi dedica, des que, el 1984, 091 va debutar amb ‘Cementirio de automóviles’, un disc llastat per una producció desenfocada amb aires casolans postpunk. «Va ser un peatge que vam pagar gairebé totes les bandes de l’època: gravació precària, poc temps, falta d’experiència, absència d’un productor que et guiés», recorda. Des d’aquell llavors, «la lluita ha sigut una constant» perquè «qui vulgui tenir una vida tranquil·la, que faci oposicions en lloc de muntar una banda de rock».

Ell va obrir durant uns anys altres vies laborals: columnisme al diari ‘Granada Hoy’ i guions per a sèries de televisió, com ‘Arrayán’, del Canal Sur. Tot ensenya, i al cap i a la fi es tracta d’escriure, ¿oi? «Però té poc a veure a fer cançons; era una sèrie d’emissió diària i es funcionava una mica en actitud industrial», explica. I ara, recuperat 091, ¿se centrarà en el grup o l’alternarà amb la seva obra solista? «És una mica aviat per dir-ho. Aquest any toca disfrutar del nou disc i dels concerts. Però la meva faceta en solitari no l’abandonaré. Ja veurem de quina forma es compaginen les coses».

Temes:

Música Concerts