«Som més guapos que els del CSI, però anem més lents»

«No som com els del CSI, nosaltres treballem millor i som guapos, però anem molt més lents». El subinspector Antón ha començat a ficar-se una mica a la butxaca el públic del conservatori del Liceu restant dramatisme a l’acte més ‘seriós’ dels que acull BCNegra: la demostració de la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Escudat pels agents Roger i Néstor, equipats amb màscara, guants i peücs, Antón ha escorcollat en directe l’escena d’un crim: un home (un maniquí) estirat en un sofà, assassinat d’un tret al cap.

«Anem més lents que els del CSI perquè en realitat és un treball minuciós que pot durar dies», aclarien entre bastidors els tres policies abans de pujar a un escenari que els era estrany, el d’un auditori. Els que ells freqüenten són els de grans crims o accidents múltiples: el triple homicidi de Sagrada Família, l’atemptat gihadista de la Rambla el 17-A (14 morts), el sinistre ferroviari de Castelldefels (12 morts) o el tomb de l’autocar a Freginals (13 morts). Qüestionats sobre quin ha sigut el que més els ha costat digerir emocionalment, no ho dubten: la catàstrofe aèria de Germanwings (un terç dels 150 morts eren espanyols). Sorprèn la resposta perquè aquest accident va passar en terra francès i els Mossos no hi van acudir. El que passa és que en aquesta ocasió, en lloc d’agenollar-se davant un paisatge poblat de víctimes, els policies els va tocar atendre els familiars i demanar-los una mostra de saliva per identificar els seus éssers estimats. «Va ser duríssim», recorda Antón. «Per treballar, descontextualitzem els cossos per concentrar-nos només a fer bé la nostra feina. Fer-ho bé acostarà la resolució», raonen.

¿I com treballen? Comencen prenent fotografies de 360º per reproduir l’espai i fent primers plans dels objectes més rellevants. Després van a buscar les empremtes dactilars que apareixen escampant pols amb un pinzell de fibra de vidre. «L’empremta és aigua en un 95% i l’aigua atrapa la pols». També hi ha la beina de la bala i la mateixa bala. Si apareix l’arma homicida, balística efectua nous trets amb aquesta i compara les beines que deixa anar i la deformació de les bales amartellades amb les recollides al costat del cadàver. O la deflagració de la pistola, que llança restes contra la víctima i permet saber si va ser disparada a boca de canó o des de més lluny.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Les taques de sang segueixen allà tot i que l’assassí hagi mirat d’esborrar-les. Només s’ha d’utilitzar la llum adequada. La sang o altres restes biològiques que es recullen –cabells, saliva o pell– actualment ja entreguen un perfil genètic que dona moltes pistes: si és una persona europea, africana o xinesa; si té els ulls foscos o clars; si té el cabell negre o ros. En un futur no llunyà, avança Antón, permetran saber quina edat té el seu amo. O fins i tot aventurar quins són els principals trets de la seva cara.

El subinspector ha acabat recordant el principi d’intercanvi de Locard –cognom d’Edmond Locard, criminalista francès: «Tots deixem alguna cosa a l’escena del crim i també ens emportem alguna cosa. Hem de trobar-la». L’auditori, ple d’apassionats de les ficcions de novel·la negra, ha deixat anar una ovació a tres policies més acostumats al silenci dels morts.