CRÒNICA

Ovidi 25, assemblea inaugural a Barnasants

El festival va obrir la seva 25a edició amb l'homenatge del grup al cantautor d'Alcoi, un espectacle de forta càrrega política que va comptar amb la intervenció de Toti Soler i VerdCel

Ovidi 25, assemblea inaugural a Barnasants

ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Tancament de files, aquest divendres, en l’obertura de Barnasants amb un combinat de cançons, poesia i activisme d’alt voltatge polític, plantant la bandera del seu 25è aniversari. Són també 25 els anys que portem sense Ovidi Montllor, cantautor erigit en figura inspiradora de primer ordre per a una generació que no va poder veure’l de prop, la representada per aquest grup articulat en la seva memòria que respon ara per Ovidi 25.

Com és costum en les nits inaugurals del festival, les primeres paraules que van sonar a les Cotxeres de Sants, el seu escenari fetitxe, van ser les de Pere Camps, més guerrer de l’habitual al lamentar «la falta de recolzament institucional» que «impedeix consolidar el projecte» a hores d’ara de l’any 25è. La seva resposta a les contrarietats va ser estimular la complicitat del públic amb la creació d’Amical Barnasants, un espai de complicitat més pròxim a l’activisme cultural que al simple fet de tenir un carnet de descomptes.

Una memòria antiga

Va passar després a l’acció Ovidi 25 amb un devastador clàssic de Montllor, ‘M’aclame a tu’, agafant impuls a tota guitarra amb el contrast de veus de Borja Penalba i Mireia Vives, la severitat i la llum. Al costat d’ells, David Fernàndez, establert com a narrador de fons, amb el seu verb serè portador d’una memòria antiga, i David Caño en el seu rol d’agitador poètic. Una «assemblea» a quatre bandes que es va lliscar pel cançoner de les diferents edats de Montllor, amb sentits assalts a ‘Tot explota pel cap o per la pota’ o ‘Va com va’.

Notícies relacionades

Hi va haver sorpresa amb la irrupció de tot un Toti Soler en la ‘Cançó de suburbi’, amb el seu toc de guitarra regi i popular, i la veu penetrant, a la seva discreta manera, a ‘Què et sembla, Toti?’. Peces a què es va afegir més endavant una tercera, ‘Homenatge a Teresa’, amb vista a la postguerra amb la seva sordidesa commovedora. Una altra presència convidada, Alfons Om (VerdCel), va posar èmfasi vocal a ‘El meu poble és Alcoi’.

Es va colar en el repertori un ‘Working class hero’, de John Lennon, que va defensar amb gravetat Penalba. En la seva veu i la seva guitarra va estar el punt d’ancoratge de la nit, el pilar d’un concert que es va estirar una mica més de l’aconsellable (2 hores i 20 minuts) i que va incloure moments dispersos en les seqüències més decantades a la dissertació que a la música. Es tractava de projectar l’imaginari complet d’Ovidi Montllor, amb llicències contemporitzadores com la d’anunciar l’alliberament de ‘La fera ferotge’ aquí «per ordre de Marchena». Ovidi, inspirant la poesia i el combat d’aquest 25è Barnasants.

Temes:

Barnasants