DONES EN L'ANIMACIÓ

Núria Pradas guanya el premi Ramon Llull viatjant a Disney Studios

L'escriptora barcelonina aconsegueix el guardó amb la novel·la 'Tota una vida per recordar', protagonitzada per una dibuixant que s'obre pas en els famosos estudis d'animació nord-americans als anys 30 i 40

zentauroepp51920728 nuria pradas200124143621

zentauroepp51920728 nuria pradas200124143621 / MAITE CRUZ

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una jove dibuixant i animadora de 16 anys al Nova York dels anys 30, en plena depressió, decideix deixar la seva família i viatjar a Los Angeles per complir el seu somni i fer-se un lloc als Estudis Disney, en un món bàsicament d’homes. Aquesta és la història de ficció que explica l’escriptora barcelonina Núria Pradas (1954) a ‘Tota una vida per recordar’, novel·la amb què aquest divendres s’ha alçat amb el premi Ramon Llull en la seva 40a edició, dotat amb 60.000 euros. 

Tot i que la història de la protagonista, Sophie Simmons, és ficció, i no apareix, aclareix l’autora, Walt Disney com a personatge, real és el reflex del món de la factoria que va fundar Disney el 1923, en una dècada daurada que després de l’èxit de Mickey Mouse arribarien cèlebres pel·lícules d’animació com ‘Dumbo’, ‘Blancaneu’, ‘Bambi’ i ‘Fantasía’. La jove, una dona «forta i lluitadora», a més de perseguir el seu somni professional en una època convulsa, viu amors i desamors. «No és un al·legat feminista –aclareix Pradas–, però el personatge és un homenatge a dones que, com ella, han lluitat i s’han obert camí en un món d’homes». Per a Simmons, l’autora s’ha basat en dues de les primeres dones que van aconseguir ser reconegudes com a animadores de Disney als anys 40, Mary Blair i Retta Scott. Un món a què l’escriptora ha arribat inspirada per la seva filla, que ha estudiat animació.

Famosa vaga d’animadors

La novel·la, que s’estén en el temps fins al final de la segona guerra mundial, mostra, afegeix, com en els inicis de Disney «les dones només podien dedicar-se a tintar i acolorir els dibuixos que realitzaven els animadors». També reflecteix una època decisiva en els estudis, quan va tenir lloc la primera vaga dels animadors de 1941, liderada per un d’ells, Art Babbit, que sí que apareix com a personatge i que «deia que ‘animar és somiar amb un llapis’. «Amb la vaga reivindicaven drets com la jornada de vuit hores, que van acabar aconseguint, i va facilitar l’accés de les dones», explica Pradas, que afegeix que allò va significar un canvi a Disney Studios, que eren «el motor de l’animació als Estats Units en aquells anys»: «Va marcar el final del somni de ‘tots som una família’ a l’‘ara som una empresa’».

El títol de la novel·la va sorgir, explica Pradas, llegint un titular als diaris de l’època el dia després de l’estrena de ‘Blancaneu’, el 1937. «Deia ‘Tres anys per fer-la, un any per disfrutar-la i tota una vida per recordar-la’. Va ser una pel·lícula que va marcar diverses generacions i que ha quedat en l’imaginari. Es van preocupar d’animar-la amb ànima, intentant que els personatges animats fossin com més reals millor. Va ser un llargmetratge molt llarg i molt car. Després, amb ‘Dumbo’ (1941), que va agafar un moment econòmicament delicat per als estudis i un país en guerra, la van fer més barata: van utilitzar menys personatges i menys colors». 

Perfil històric

Amb aquest perfil de novel·la guanyadora, el Premi Ramon Llull continua la línia de les últimes edicions en què els títols guardonats prioritzaven l’ambientació històrica a la primera meitat del segle XX i una barreja de personatges reals i ficticis, en una mirada posada en posicionar-se de cara a les vendes de Sant Jordi. Han sigut els casos del guanyador de l’any passat, Rafael Nadal, amb ‘El fill de l’italià’ (en què es basava en el cas real d’uns soldats italians que, durant la segona guerra mundial, van acabar en la localitat catalana de Caldes de Malavella), el del 2018, on Martí Gironell tornava a ‘La força d’un destí’ al Hollywood daurat de Marilyn Monroe i Paul Newman de la mà del català Jean Leon, el del 2017, on Pilar Rahola tornava a la Setmana Tràgica a ‘Rosa de cendra’, o el 2016, amb Víctor Amela i ‘La filla del capità Groc’, tot i que aquest es remuntava a una època anterior, a les guerres carlines. 

Avesada a la literatura infantil i juvenil

Notícies relacionades

Després de centrar la seva prolífica trajectòria des dels anys 90 i durant anys en la literatura infantil i juvenil, la Núria Pradas es va endinsar al món adult amb novel·les d’ambientació històrica com ‘La noia de la biblioteca’ (2014), ‘Somnis a mida’ (Columna 2016 / en castellà a Penguin Random House), on evocava els inicis, a la Barcelona dels anys 30, de la històrica casa de moda Almacenes Santa Eulalia, o ‘La pintora del barret de palla’ (Efadós 2017). «Quan vaig començar a escriure per a adults vaig pensar a fer-ho amb ulls de dona, sobre Barcelona i sobre el segle XX», assumeix, tot i que ara s’hagi saltat aquesta última premissa per traslladar la trama als Estats Units.

La novel·la de Pradas es publicarà el 4 de març, en català en Columna i en castellà en Planeta, a més, en italià i portuguès.