FIGURA UNIVERSAL

Mor el filòsof italià Emanuele Severino als 90 anys

El pensador va morir el 17 de gener, però la família ha ocultat la notícia complint la seva voluntat de difondre-la tres dies després

emanuele-severino

emanuele-severino

2
Es llegeix en minuts
EFE

El filòsof italià Emanuele Severino, un dels intel·lectuals més reconeguts a escala internacional, va morir a la seva ciutat natal, Brescia (nord), als 90 anys, informen avui els mitjans locals. 

El pensador va morir el passat 17 de gener i ja ha sigut incinerat en una cerimònia privada, però la notícia no ha transcendit fins avui, seguint així la seva pròpia voluntat de difondre-la tres dies després de la cerimònia, d’acord amb les mateixes fonts.

Severino, nascut el 26 de febrer del 1929, era considerat un dels grans filòsofs i intel·lectuals en vida i va centrar les seves tesis en el tema de la veritat de l’ésser, la mort, l’eternitat i Déu.

Llicenciat en Filosofia el 1948 a la Universitat de Pavia amb una tesi sobre Martin Heidegger i la metafísica, molts dels seus treballs també van abordar la història del pensament occidental des del punt de vista religiós, científic i filosòfic. Les seves posicions atees, que exclouen conceptes com el Més Enllà o la salvació, van col·lidir amb l’Església  catòlica.

Treball en perill 

Severino exercia com a docent de Filosofia Teòrica des del 1954 a la Universitat Catòlica de Milà (nord) però la seva feina va començar a perillar després de la publicació el 1962 de «Studi di filosofia della prassi», a les pàgines del qual afirmava que la fe era una contradicció.

La seva posició a la universitat es va complicar encara més amb l’arribada dels seus dos següents textos, «Ritornare a Permanide» (1964) i «Poscritto» (1965), en els quals apuntava que el cristianisme és «part de l’alienació  essencial» d’Occident.

El Sant Ofici del Vaticà, ara conegut com a Congregació per a la Doctrina de la Fe, va estudiar amb deteniment els seus textos i el 1970 va decidir apartar-lo com a docent al veure’ls «incompatibles» amb la doctrina catòlica. «Critica des de l’arrel la concepció de la transcendència de Déu i els principis fonamentals del cristianisme com potser mai hagin fet l’ateisme i l’heretgia», va escriure llavors el consultor del Sant Ofici, Cornelio Fabro.

Professor emèrit

Notícies relacionades

Després de sortir de Milà, Severino va exercir com a professor de Filosofia Teòrica entre el 1970 i el 2001 a la Universitat de Venècia, on es va quedar com a professor emèrit. Entre les desenes de llibres que va escriure, traduïts a diversos idiomes com l’espanyol, l’anglès i el portuguès, hi ha «Il declino del capitalismo» (1993), «La filosofia dai Greci al nostro tempo» (1996), «Dall’Islam a Prometeo» (2003) o «Nascere, i altri problemi della coscienza religiosa» (2005), entre altres grans col·leccions.

La seva trajectòria li va fer guanyar nombrosos reconeixements com el Premi internacional Friedrich Nietzsche, el títol de Cavaller de la Gran Creu i la Medalla d’Or de la República italiana per la seva contribució a la cultura. Estava casat, des del 1951 amb la professora Violetta Mascialino, amb qui va tenir dos fills, Federico i Anna.