Cinc llibres clau d'Isabel-Clara Simó

D’entre l’extensa producció literària, prop de 60 obres, que compon la trajectòria de l’escriptora Isabel-Clara Simó, morta aquest dilluns als 76 anys, destaquen diversos títols: 

JÚLIA (1983)

Primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, basada en fets històrics, la revolució del petroli a l’Alcoi de finals del segle XIX, explica la història d’una jove alcoiana, el pare del qual va morir a la presó i de mare sospitosa de bruixeria, que s’enamora del propietari de la fàbrica tèxtil en què treballa i acaba formant part de la burgesia.

HISTÒRIES PERVERSES (1992)

La seva preocupació per la violència inútil, un tema que ca continuar a ‘Perfils cruels’ (1995), li va inspirar les narracions d’aquest volum que li va valer el Premi Crítica Serra d’Or. Les perversions i actituds malsanes del títol tenen a veure amb l’amor, el poder, el dolor, la gelosia, la venjança, la humiliació.   

LA SALVATGE (1994)

Aquesta elegia de Dolores Mendoza, que recrea el mite de Pigmalió, va guanyar el Premi Sant Jordi. Revela la relació obsessiva entre una nena de 14 anys, la Dorothy, i Joaquim Simon, un sexagenari ric i divorciat que vol ‘domar’ la noia i convertir-la en un model dels seus ideals maçònics.     

DONES (1997)

Cada una de les narracions d’aquest volum, que el 2000 va tenir versió cinematogràfica, explora amb mirada incisiva diversos tipus de dones. El seu èxit la va portar, el 2002 i sense estalviar mordacitat i ironia, a fer el mateix amb l’univers masculí a ‘Estimats homes (una caricatura) i posteriorment, el 2010, al celebrat ‘Homes’.  

AMOR MEVA (2010) 

Recorrent la història de quatre generacions de mares i filles de la mateixa família, totes, dones fortes i liberals d’origen jueu, Simó va guanyar amb aquesta novel·la el Premi Joanot Martorell. De la Barcelona de principis del segle XX al París dels anys 60 i el Londres modern, el relat descobreix la seva lluita per la identitat i els seus secrets.