Crítica d''Ignot': una reflexió novel·lada sobre la creació

Més d’un crític tendeix a considerar erròniament que les ficcions no són més que reflexions. Al contrari, a ‘Ignot’, Manuel Baixauli (Sueca, 1963) indaga a través de la forma de la novel·la. Resulta inútil, per tant, buscar en ell virtuts vuitcentistes com la coherència de les situacions o la versemblança dels personatges. No estem davant una recreació de la vida quotidiana, sinó immersos en un precipitat d’aforismes i símbols que giren entorn de la creativitat artística, la necessitat de la solitud i la productivitat del fracàs.

Notícies relacionades

Jacobs i la passió pel Barroc

Una eminència de la novel·la històrica

Més que tenir significat en si mateixos, els elements del llibre demanen una lectura transcendent: les vivendes no es trien per comoditat, sinó per formar una lletra en un mapa, o per dibuixar a les parets, ja que l’art no es concep per ser exposat en una galeria comercial sinó per envoltar l’artista, com un claustre sagrat. A mesura que avancem l’acció deriva cap al somni o cap a la literatura, que en el llibre són realitats tan completes com la que creiem que ens acull. Trobem soterranis, illes envoltades de tinta, miralls que ens tornen la imatge de l’escriptor o el videoartista que ens ha creat.

’Ignot’ és un metallibre que recorda la pregunta que plantejava la novel·la més singular de Miquel Pairolí, ‘El manuscrit de Virgili’: ¿per a qui escrivim? Com diu un personatge de Baixauli, «l’èxit distorsiona, corromp, devasta el talent natural». Dotze anys després de ‘L’home manuscrit’, l’autor reprèn l’esborrament de les fronteres convencionals i ens convida a iniciar l’any amb una exhibició de llibertat, puresa i fantasia.