Pintures de Sijena

El MNAC adjudica el trasllat de les pintures profanes de Sijena

L’empresa madrilenya SIT Proyectos, Diseño y Conservación, l’única que s’hi havia presentat, farà els treballs de desmuntatge i trasllat abans del 30 de novembre

1
Es llegeix en minuts
David Morán
David Morán

Periodista

Especialista en literatura, art i cultura pop.

ver +

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha oficialitzat l’adjudicació del trasllat de les pintures profanes de Sijena a SIT Projectes, Disseny i Conservació. Com ja va avançar EL PERIÓDICO, l’empresa madrilenya era l’única que s’havia presentat al concurs convocat pel museu català per assumir els treballs de desinstal·lació, embalatge, transport i desembalatge de les obres.

El conjunt, menys fràgil que el de la sala capitular, decorava la part superior d’una sala situada entre l’església i el claustre i va ser arrencat de les parets del cenobi d’Osca el 1960.

En l’anunci de la licitació, el MNAC preveia un pressupost base de 67.377,80 euros i una durada estimada de 12 mesos per al desmuntatge i trasllat dels vuit plafons a Aragó. Finalment, l’empresa adjudicatària, especialitzada en el transport d’obres d’art i col·laboradora habitual de museus barcelonins, assumirà el treball per 51.659,74 euros. Està previst que tot el procés finalitzi abans del 30 de novembre.

Notícies relacionades

Les pintures profanes, exposades al MNAC a la sala 17, reprodueixen escenes cortesanes i de batalles i, segons els experts, són especialment valuoses per l’insòlit del seu contingut, amb fragments dedicats a l’assalt de Sant Joan d’Acre, combats navals entre una galera cristiana i una sarraïna i cavallers agenollats davant de dames entronitzades.

Amb aquest pas, es desencalla un dels fronts oberts, però es manté el principal: el del retorn de les pintures murals de la sala capitular, una obra d’una fragilitat extrema que, segons la justícia, el MNAC ha de restituir en menys d’un any. En el seu últim escrit a la magistrada que instrueix el cas, el museu barceloní insisteix en la seva incapacitat tècnica per dur a terme l’operació sense danyar les pintures i obre la porta que sigui Aragó qui s’encarregui dels "treballs materials", sempre a càrrec de la part catalana.