ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

Greta Gerwig: «El feminisme ja era a la novel·la de 'Donetes'»

La directora posa al dia la popular novel·la de Louisa May Alcott en una refrescant adaptació que arriba aquest dimecres als cines

zentauroepp51337738 in this tuesday  dec  10  2019  photo  actor and director  g191224165706

zentauroepp51337738 in this tuesday dec 10 2019 photo actor and director g191224165706 / Victoria Will

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Després de la seva òpera prima, ‘Lady Bird’, Greta Gerwig (Sacramento, 1983) es confirma com una de les veus més personals de la seva generació gràcies a aquesta espurnejant adaptació de ‘Donetes’ en la qual potencia el missatge feminista i atorga un nou sentit als personatges. ¿La seva missió? Que ens acostem a la història com si fos la primera vegada. Per això en modifica l’estructura, modernitza les actituds i introdueix una visió íntima entorn del procés creatiu. Així, ens allunya dels motllos de la postal nadalenca per donar pas a una reflexió sobre la dona en un món d’homes.

¿Què va suposar per a vostè el clàssic literari de Louisa May Alcott?

Podríem dir que és un llibre amb el qual vaig créixer. Gràcies al llibre vaig voler convertir-me en escriptora i crear històries. Quan el vaig tornar a llegir com a adulta, cap als trenta anys, em va sorprendre com era de moderna al parlar de temes com la pertinença, l’art i l’ambició, els diners i les dones. Són qüestions a les quals dedico molt temps, hi penso i m’interessen a nivell personal i artístic.

¿Per què era el moment més adequat per adaptar-la de nou?

Era un text que em feia respirar. Una obra d’aprenentatge i autodescobriment, com també ho era ‘Lady Bird’, però en aquesta ocasió podia prescindir de l’element autobiogràfic i continuar sent molt pròxima a tot el que explicava. A més, està avançada al seu temps i actualment nosaltres estem una mica retardats al nostre.

¿Volia imprimir una lectura feminista al clàssic?

Aquesta lectura ja ve de Louisa May Alcott. M’agrada la seva visió perquè el seu feminisme no és didàctic ni tampoc exclusivista. No estableix diferents jerarquies, sinó que les elimina. Al llibre hi ha bons homes i bones dones. La seva visió de la igualtat i del matrimoni són molt agosarades. Per exemple, el personatge de la Laurie se sent lliure quan és a casa de les March, trencant les barreres de la masculinitat. No se sap si vol ser germà, germana o marit.

¿Com va aconseguir aglutinar tots els intèrprets que apareixen a la pel·lícula?

Des del moment en què Meryl Streep va voler ser a la pel·lícula, tothom es va apuntar al projecte. És el que passa sempre amb la Meryl (rialles). Emma Watson l’admirava per la seva intel·ligència i sensibilitat, pel seu treball com a actriu i com a activista. A Florence Pugh la vaig veure a ‘Lady Macbeth’ i a Eliza Scanlen a la sèrie ‘Heridas abiertas’. Totes dues em van resultar fascinants. És difícil explicar per què t’agrada un actor. A mi em passa que no puc deixar de mirar el seu rostre i mai l’avorreixo.

¿Què és el que més li agrada d’aquesta nova generació d’actores?

Que s’atreveixen a fer coses arriscades i que disfruten amb un procés de composició complex. Florence Pugh venia directament de rodar ‘Midsommar’, Timmy de ‘The King’ i Saoirse Ronan... és la millor, soc afortunada d’haver pogut rodar amb ella dues pel·lícules.

A la pel·lícula eludeix l’estructura temporal lineal i aposta pels flashbacks

La idea era allà des del principi. Volia explicar la història quan ja fossin tots adults i recordessin la seva infantesa. Era una manera de reflectir la meva experiència com a lectora. Van començar a aflorar les connexions internes basades en records i això és el que va acabar donant consistència al relat.

Durant el rodatge estava embarassada, ¿com va ser la experiència?

No ho vaig dir a ningú i ningú se’n va adonar. Hi ha un moment en què ja pots començar a explicar-ho, però com que ningú m’ho preguntava vaig seguir com si res. Quan vaig acabar el rodatge sí que vaig demanar a la productora: «Necessito dues setmanes lliures per donar a llum» (rialles).

A la pel·lícula introdueix una reflexió pròpia sobre la creació i el procés literari.

Potser és el que fa aquesta pel·lícula més meva i personal. Volia investigar en la figura de l’escriptora a través de l’estructura i a través de la Jo March. I a partir d’ella, trobar-me a mi mateixa com a autora. En el fons, es tracta de reivindicar Louisa May Alcott i a mi mateixa i com totes dues ens mirem en el reflex de Jo per expressar-nos. D’altra banda, volia parlar sobre el lloc que ocupen les dones dins dels relats i de la història d’amor entre una noia i un llibre, que no és el típic romanç convencional.

Notícies relacionades

¿Què li ha ensenyat l’adaptació d’aquest clàssic?

Que les coses no es construeixen des del no-res, que hi ha un llarg procés per posar-les en marxa. Que la democràcia és un acte d’imaginació, és una cosa que es pot crear una vegada i una altra. I que m’agraden les noies que es mouen ràpid.