Jarabe de Palo, germandat contra el càncer a Luz de Gas

Jarabe de Palo estarà en hibernació, però la seva disposició a posar-se ferm en el moment en què el líder doni l’ordre és total. «Quan Pau Donés et diu que has de ser en un lloc, allà s’ha de ser», va resumir Jordi Évole, presentador, aquest dilluns, delsdos concerts a Luz de Gas amb els quals Jarabe va fer pinya per la lluita contra el càncer, recaptant, com va destacar el cantant, fins a «un quart de quilo», 250.000 euros de l’ala, per al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia.

Però, tot i que el subtext del combat contra el càncer era allà, no es va tractar tant d’exorcitzar la malaltia com de celebrar Jarabe de Palo en tota la seva extensió i tota la seva humanitat, portant a escena, per primera vegada, 19 músics vinculats a la banda al llarg de la seva història. El primer, el mateix Pau Donés. «Jo estic en el grup perquè componc les cançons, si no m’haurien fet fora fa temps» va dir fent broma després d’entonar en solitari la dolça ‘Realidad o sueño’, en bona forma vocal desprésd’un any d’aturada escènica, abans de donar pas Àlex Tenas, el bateria fix de tots aquests anys.

Nit d’abraçades

Notícies relacionades

Pau Donés: «Jo he parat, però el meu compromís amb el càncer, no»

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Tenas i el baixista Jordi Vericat van posar els fonaments d’un Jarabe mutant que va anar incorporant sabors a mesura que anaven entrant i sortint ingredients: el saxo sensual de Jimmy Jenks a ‘Dueño de mi silencio’, el violoncel de Maria Roma perfilant amb delicadesa ‘Me gusta cómo eres’ o el piano de Toni Saigi, ‘Chupi’, desviant-se cap al‘tumbao’ en la improvisació llatina que va coronar ‘Agua’. Nit d’abraçades, de bon humor i d’afirmació d’una família de músics, posant per una vegada el focus en instrumentistes que generalment queden en zones d’ombra. 

Només en un moment es va referir Donés al seu pols contra el càncer, quan ens va parlar d’una cançó que està «en procés», encara sense títol, i que parla de «la gent generosa» que va descobrir «als hospitals». Homenatge als professionals de la sanitat, «àngels» que «vesteixen de blanc, no tenen ales, ni llaços, ni rínxols daurats», va entonar llegint la lletra d’un full de paper. Una peça destinada «al pròxim disc», després de la qual Donés va continuar acollint els seus correligionaris, com l’ex-‘rebel’ Jorge Rebenaque a ‘Mama’, i Quino Béjar, accentuant el pols rock llatí de ‘Pura sangre’. El talismà de Jarabe, ‘La flaca’, el seu èxit baptismal, del 1996, va subratllar els seus traços més cubans en un clímax que es va estirar amb ‘Grita’, amb tots els músics en escena entorn de la guitarra de Jordi Mena, poderosa escena final per escenificar la germandat.