PONTS ENTRE ORIENT I OCCIDENT

Refugi i destrucció dialoguen en un còmic

El premi Goncourt Mathias Énard i la dibuixant libanesa Zeina Abirached publiquen 'Tomar refugio', on vinculen l'angoixa d'una refugiada siriana amb l'inici de la segona guerra mundial

zentauroepp51487538 icult libro tomar refugio191223132817

zentauroepp51487538 icult libro tomar refugio191223132817

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mathias Énard (Niort, 1972), escriptor francès que viu des de fa anys amb un peu a Barcelona, va guanyar el Premi Goncourt 2015 amb ‘Brújula’, novel·la que bastia ponts entre Orient i Occident, idea que planeja sobre tota la seva obra. La dibuixant libanesa Zeina Abirached (Beirut, 1981), que porta anys establerta a França, feia el mateix a ‘El piano oriental’, un còmic on, a més, establia llaços entre el passat i el present. Ara, els dos han unit sensibilitats i traslladat aquest esperit a les vinyetes de ‘Tomar refugio’ (Salamandra Graphic), on l’autora torna a desplegar el seu rotund estil gràfic en blanc i negre, atapeït de sonoritat i musicalitat visual, en dues històries d’amors complicats en temps convulsos, de refugiats i guerres, de dolor, angoixa, solitud i tolerància, de destrucció i reconstrucció.

Vinyetes de ‘Tomar refugio’ / ÉNARD / ABIRACHED

‘Tomar refugio’ «estableix un diàleg entre dues històries allunyades en el temps que en principi no tenen res a veure però són un toc d’alerta sobre l’actualitat», explica Énard, enllaçant «els refugiats sirians amb l’autodestrucció del món durant la segona guerra mundial». Una història transcorre al Berlín actual, on una astrònoma i enginyera siriana, Neyla, arriba des d’Alep fugint de la guerra, carregant amb els seus malsons i sense notícies de la seva família, i on coneix un arquitecte alemany.

ÉNARD / ABIRACHED / Vinyeta de ‘Tomar refugio’ / 

Una altra, al’Afganistan de 1939, on en el jaciment delsbudes de Bamian de Bamian, que els talibans van destruir el 2001, s’evoca un amor lèsbic que va implicar dues escriptores i aventureres reals, Annemarie Schwarzenbach i a Ella Maillart, i al matrimoni d’arqueòlegs Ria i Joseph Hackin. «Aquests personatges han deixat enrere una Europa a punt d’entrar en un moment de màxima violència i des d’Orient saben de l’esclat de la segona guerra mundial. I la història de Neyla és el contrari, la guerra és a Síria i arriba a un Berlín que fa 70 anys estava en ruïnes per la guerra i avui és símbol de la reconstrucció i record de la tristesa i la destrucció, i per això significa una esperança per a Alep, que pot tornar a ser un dia una gran ciutat. Tot i que el comportament de l’ésser humà no deixa gaire espai per a l’optimisme», lamenta Énard, que ha sigut crític de còmic per a ‘Le Monde’ i ha firmat el guió de ‘Tot serà oblidat’ (no publicat a Espanya) amb el dibuixant Pierre Marquès, sobre la memòria de la guerra dels Balcans.

ÉNARD / ABIRACHED / Fragment de la portada de ‘Tomar refugio’ / 

Notícies relacionades

L’escriptor li va proposar a Abirached el 2015 la idea de ‘Tomar refugio’ fascinat per aquesta escena real de 1939 davant dels budes de Bamian, en el qual són conscients de la urgència de combatre el nazisme. «És un moment clau: després el món ja no serà mai el mateix. I elles no ho saben, però les seves vides estan a punt d’acabar. Els arqueòlegs moriran el 1941 quan un submarí alemany enfonsi el seu barco i Annemarie, el 1942, en un accident. Només sobreviu Maillart».

Abirached i Énard, a Barcelona / joan cortadellas / laura guerrero

Per als dos autors, aquest còmic ofereix la imatge budista «del refugi que tots necessitem tenir davant del patiment, la mort, la vida»,assenyala Énard, que va viure dos anys a la capital alemanya, on juntament amb la seva dona, va ajudar famílies de refugiats sirians. «Ho han deixat tot enrere, saben que el seu país està totalment destrossat i que pot ser que mai tornin», afegeix. «És important no veure els refugiats o els immigrants com una massa, sinó com a persones amb una vida, un ofici... –recalca–. Neyla representa qualsevol refugiat que arriba a un país diferent del seu, on té dificultats d’adaptació, per la llengua, la cultura... tot és complicat. Ens recorda que un dia podem estar al seu lloc».