El Barça de Flick es desfà i el gol l’abandona
Els nervis tenallen l’entrenador blaugrana, perquè detecta les llacunes del seu equip, però no troba la tecla per posar remei a aquesta sagnia. I es desespera amb els àrbitres, i amb el VAR, perquè no entén res. I, mentrestant, el campió es continua buscant i no es troba.
Està nerviós. I no ho pot amagar. Se’l veu gairebé parlar més amb els àrbitres que amb els seus propis jugadors i pregunta als periodistes sobre els àrbitres, que el treuen de polleguera. En només cinc dies, Hansi Flick, el tècnic del Barça, va picar la porta del vestidor del Metropolitano per demanar explicacions a Martínez Munuera pel gol anul·lat a Pau Cubarsí després de gairebé set minuts de revisió del VAR en la qual va desaparèixer de manera sorprenent l’examen de la màquina per donar pas a les línies humanes.
El 4-0 de l’Atlètic en la Copa era "una lliçó", com va admetre l’alemany. Una lliçó gens apresa, perquè el Barça va caure també amb el Girona, va perdre el lideratge amb el Madrid (té ara dos punts de renda) i Flick va sortir, tot just acabar el partit, a exigir explicacions a Soto Grado.
L’àrbitre que no va veure la trepitjada d’Echeverri a Kounde –ni va ser cridat tampoc pel VAR– en l’acció prèvia al 2-1 que certifica el febrer negre del Barça, que encadena dues derrotes, amb un contundent parcial (6-1). Dues caigudes sense resposta, desfigurat i irreconeixible el Barça de Flick.
Problemes estructurals
Viu angoixat, a prop de l’eliminació en la Copa i destronat del cim de la Lliga per errors de tal magnitud que li han desfigurat el rostre: no pressiona, no marca, no defensa, no guanya... Prou arguments perquè de sobte s’hagi vist la imatge del Flick més enutjat. Tant amb els àrbitres com amb el seu equip. Tampoc el tècnic sap resoldre els problemes estructurals que han esfilagarsat el Barça en una setmana tràgica. Tràgica perquè ha perdut el fil del seu joc caient en contradiccions que delaten la seva frustració. La temporada passada vivia de la seva punteria i contundència, agafat al trident màgic integrat per Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha.
Era (ja no ho és) una màquina de fer gols de tot tipus i pelatge. Una màquina que ara està encallada, amb el punt de mira tan desviat que en els dos últims partits (Atlètic i Girona) només ha anotat un gol. I no va ser de cap d’aquests davanters que sostenien la bastimentada amb tanta solvència. Un gol, a més, estèril, perquè el cop de cap de Pau Cubarsí va ser remuntat després amb ferocitat pel Girona, que va desconnectar el Barça en una superba segona meitat i va convertir Joan Garcia, el seu porter, en el millor del partit.
No és que el Barça no marqui, sinó que remata molt (41 xuts en els dos últims duels), però sense encert. Només vuit a porteria, amb tres pals que retraten el seu infortuni: el travesser de Fermín al Metropolitano, el xut de Raphinha, escopit pel pal esquerre de Gazzaniga, el mateix que va repel·lir el penal de Lamine.
Ni de penal anota el Barcelona, que ataca malament i defensa pitjor amb una estructura en la qual convivien a Montilivi fins a cinc jugadors amb ànima de davanter (Fermín, Olmo, Lamine, Ferran i Raphinha), amb la qual cosa es buida de tal manera el centre del camp que es converteix en una zona de passada ràpida. No hi ha frontera ni cap peatge superat en tot moment un solitari De Jong, que troba a faltar Pedri.
A Montilivi, per exemple, va tornar a passar el que ja és una rutina autodestructiva per al Barcelona. El 0-1 de Cubarsí va durar menys que un caramel a la porta d’una escola. Va passar davant el Bruges (Forbs), el Celta (Sergio Carreira), el Madrid (Gonzalo), la Reial Societat (Guedes), l’Slavia de Praga (Lewandowsi en pròpia porta) i el Girona (Lemar). Gol blaugrana i en menys de tres minuts gol immediat del rival. Ningú llegeix al camp el que reclama el paisatge del partit.
Lliçó sense aprendre
Notícies relacionades"Quan marques un gol has d’estar especialment concentrat just després d’aquell moment", es va queixar amb amargor Flick, que assumeix que el seu equip no aprèn. Ni es reben solucions des de la banqueta per reformular un equip que només sap jugar a una velocitat, tot i que les cames no estiguin fresques. Marc Bernal, el migcampista que havia de donar ordre i pausa a un equip trasbalsat, va ser el cinquè i últim canvi de Flick. Va entrar en el minut 80 per Olmo.
Tan sols sis faltes va cometre el Barça a Montilivi, el segon pitjor registre de la temporada, incapaç de contenir les onades de l’equip de Míchel. Però, darrere d’aquestes fundades queixes arbitrals, el Barcelona s’ha desplomat pels seus propis errors. Per això, el tècnic, i com a primera mesura per despertar el seu equip, el que ha fet és donar dos dies lliures a la plantilla. No vol ni veure els jugadors durant 48 hores, perquè necessiten "reiniciar-se", com va dir l’entrenador alemany.
