Mèxic: trobades noves estructures i objectes antics maies a Chichén Itzá

La localització de cinc grups arquitectònics, un d’ús ritual, i el descobriment d’una taula de pedra, amb representacions de captius als cantells, són les troballes registrades els últims mesos a la zona arqueològica de Chichén Itzá, a l’estat de Yucatán, va informar aquest divendresl’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH) de Mèxic.

També es va descobrir un disc de pirita que, juntament amb la taula de pedra, són elements que daten, respectivament, entre els anys 850-1200 i 900-1000.

A l’espai que hi ha entre els conjunts coneguts com de las Monjas i Serie Inicial «es van ubicar aquests cinc grups arquitectònics, com a part d’un estudi del patró d’assentament de l’urbs prehispànica maia».

Segons les investigacions, «cadascun allotja, alhora, desenes d’estructures» en què els investigadors emprenen mapatges i registres gràfics i planimètrics, entre altres procediments, a més de la detecció i mesurament a través de la llum que penetra la vegetació juntament amb el treball d’exploració a terra.

«Quatre conjunts semblen habitacionals, mentre que un, ja que té una piràmide petita, d’uns cinc metres d’alt, una cambra doble en la seva part superior i una escala associada, ens indica que hauria tingut un ús ritual», va indicar l’arqueòleg Francisco Pérez.

Va explicar que per als especialistes conèixer conjunts habitacionals com aquests, vinculats a una «rejollada» –depressió de terreny molt fèrtil– que hauria sigut utilitzada amb finalitats de cultiu, «significa saber més de la població comuna que va habitar les que ara són zones arqueològiques, i de qui se sap molt poc».

Va recordar que quan es va fer el primer aixecament de Chichén Itzá, en els anys 30 del segle passat, es va cobrir els conjunts més grans «i no es van detallar els petits grups intermedis».

A més, l’arqueòleg José Osorio va explicar que un avantatge del projecte és que, al fer-se en àrees no accessibles a la visita turística de la zona, permet als experts tenir un control total de l’exploració dels edificis.

A més d'aquests descobriments, s’inclouen tasques de conservació especialitzada, a càrrec de la restauradora de l’INAH Natalia Hernández, les quals també aporten troballes notables.

Un exemple és aquesta taula de pedra, que es va ubicar reutilitzada com a banqueta dins de la Casa de los Caracoles.

L’estructura mesura 1,66 metres de llarg per 1,27 d’ample, i s’integra per quatre quadrats simètrics que, una vegada units, revelen una escena en els cantells exteriors en què apareixen 34 personatges tallats.

«Fins ara és l’única taula de pedra amb aquestes característiques i encara amb restes de policromia que trobem a Chichén Itzá», va afirmar Osorio.

Va explicar que, de la trentena d’individus, 18 representen captius que apareixen lligats de mans amb una soga, mentre que els 16 restants són els seus capturadors, abillats com guerrers.

La peça, que té una antiguitat aproximada d’entre els anys 900 i 100, va haver de pertànyer a alguna construcció prèvia, la qual no s’ha localitzat dins del conjunt de Serie Inicial.

Una altra troballa és la de la Galeria-Patio de la Luna, limítrofa amb el Palacio de los Falos i la Casa de los Caracoles, on es van trobar vestigis d’un altre cas poc vist a Chichén Itzá: un ampli saló de columnes amb una sostrada plana que va estar sostinguda per bigues de fusta i tenia interiors estucats aplanats.

Alguns fragments de ceràmica associats apunten que dataria de l’any 900, aproximadament.

També es va trobar un disc de pirita, de 30 centímetres de diàmetre, com la peça única d’una ofrena que va passar inadvertida quan l’Institut Carnegie, en la dècada de 1930, va explorar l’edificació, una de les més representatives de l’estil maia-tolteca que distingeix Chichén Itzá.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

«Aquests discos eren objectes importants per a l’elit maia, a Chichén Itzá se n’han trobat tres que es protegeixen al Museu Nacional d’Antropologia i aquest és el quart», va dir l’arqueòleg Marco Antonio Santos, director de la zona arqueològica.

Va precisar que actualment el disc, que s’estima data del període postclàssic primerenc (850 i 1200), s’atén al Taller de Restauració del Centre INAH Yucatán.