16 jul 2020

Anar al contingut

GUARDONS

Els premis de l'Acadèmia del Cine Europeu s'obliden d'Almodóvar

'La favorita' de Yorgos Lanthimos arrabassa a 'Dolor y gloria' els guardons majors del palmarès dels EFA

Antonio Banderas, que no va poder estar en la cerimònia, obté com a actor l'únic guardó de la pel·lícula espanyola

Nando Salvà

Els premis de l'Acadèmia del Cine Europeu s'obliden d'Almodóvar

La 32a cerimònia de lliurament de premis de l’Acadèmia del Cine Europeu (EFA) només ha necessitat 15 minuts des del seu inici, el temps que ha tardat a entregar-se l’estatueta al millor director, per deixar clar, que la nit no seria dolça per a Pedro Almodóvar. I a partir d’aquell moment, en el qual el grec Yorgos Lanthimos ha sigut anunciat guanyador en aquesta categoria gràcies a ‘La favorita’, els 150 minuts restants de gala han sigut una recusació de la majoria de les travesses, que donaven per fet que ‘Dolor y gloria’ seria la triomfadora absoluta de la nit. I el premi al millor actor obtingut per Antonio Banderas –que per motius professionals no era present en la cerimònia– gràcies al seu formidable treball no ha evitat que la sensació de derrota planés tant sobre el director manxec com sobre la seva 21a pel·lícula.

Sobre el que ha passat aquesta nit a Berlín hi ha moltes coses que no tenen massa sentit, i dos especialment. La primera és la simple presència entre les nominades d’una ficció d’altra banda tan magnífica com ‘La favorita’ –que s’ha emportat els vuit premis a què optava, entre els quals millor pel·lícula, millor comèdia i millor actriu–, tot un desafiament a la lògica; va ser estrenada internacionalment l’estiu de 2018, i l’únic motiu pel qual no va tenir un lloc als premis de l’EFA d’aquell any però sí en els d’aquest són els incomprensibles calendaris pels quals es regeix la institució a l’hora de decidir a quin any pertany cada pel·lícula.

La segona és que, malgrat ser considerada una de les obres majors del seu autor des que es va estrenar l’abril passat, i haver provocat aplaudiments unànimes de crítica i públic a tot el món des d’aleshores, Dolor y gloria sembla tenir mala sort de cara als premis. El mes de maig passat va ser presentada al Festival de Cannes i immediatament considerada com a favorita per emportar-se la Palma d’Or, però el guardó va acabar anant a parar a ‘Parásitos’, del coreà Bong Joon-ho. Així mateix hi ha pocs dubtes que el pròxim febrer la ficció més autobiogràfica d’Almodóvar també figurarà entre els cinc títols candidats a l’Oscar a la millor pel·lícula internacional i que serà una de les favorites... i gairebé segur que també aquest guardó anirà a ‘Parásitos’. I per descomptat, és perfectament possible que el títol victoriós en la pròxima nit dels Goya no sigui ‘Dolor y gloria’ sinó ‘Mientras dure la guerra’, d’Alejandro Amenábar.

Problemes de guió

Més enllà de la probable decepció d’Almodóvar i de la segura alegria del director barceloní Salvador Simó, que s’ha emportat el premi a la millor pel·lícula d’animació gràcies a ‘Buñuel en el laberinto de las tortugas’, l’última gala de l’EFA ha ofert més o menys el mateix que les seves predecessores: la mateixa tirallonga de perdedors –també les altres pel·lícules favorites de la nit han tornat a casa de buit: ‘El oficial y la espia’, de Roman Polanski, i ‘El traidor’ de Marco Bellocchio–; els mateixos números d’humor alemany que fan bo aquell tòpic segons el qual les paraules «humor» i «alemany» mai haurien d’anar juntes; els mateixos números musicals eterns, cap gol com una ària inenarrable en homenatge a Werner Herzog, un dels premis honorífics d’aquesta edició –Juliette Binoche ha sigut l’altre–; els mateixos al·legats polítics per la solidaritat europea i la germandat del cine i en contra del canvi climàtic i els feixismes; i la mateixa sensació que, en un món just, aquest tipus de gales haurien de durar la meitat. És impossible imaginar com de llarga que se li ha d’haver fet a Almodóvar.