UN UNIVERS EN EXPANSIÓ

Tsunami fantàstic en català

Noves editorials i la normalització del gènere en el 'mainstream' incrementen l'oferta

zentauroepp51173821 made using turbocollage from www turbocollage com191201225157

zentauroepp51173821 made using turbocollage from www turbocollage com191201225157

5
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’estiu passat, la llibreria especialitzada Gigamesh va decidir triplicar l’espai dedicat a la seva secció de llibre de ciència-ficció i fantasia en català. Bé, per ser precisos l’increment sona més impressionant en termes relatius que absoluts (va passar de 5 lleixes a 18), així que potser seria més apropiat parlar que s’està eixamplant la base, més que d’un tsunami. Però la decisió tenia un fonament real: un increment de l’oferta impulsat per l’aparició o l’obstinació de petites editorials buscant vetes de mercat sense cobrir i la militància (aquestes 180 persones que el cap de setmana passat van participar en la tercera Catcon de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, SCCFF, a Vilanova), però també la normalització de la ficció especulativa.

En gran part gràcies a l’omnipresència d’adaptacions de títols de gènere en l’univers de les sèries per ‘streaming’, a la qual se sumen sense complexos autors ‘literaris’ que arrosseguen al seu torn editorials generalistes que els tenen al seu catàleg. El dubte: després de l’increment de l’oferta, ¿la demanda serà suficient per sostenir nous projectes?

És cert que en el camp del gènere trobarem dos dels llibres més llegits en la història de la literatura catalana (‘Mecanoscrit del segon origen’ i ‘La pell freda’). Però també que projectes pioners com l’editorial Pleniluni es van quedar al camí, originant un buit clamorós en els últims anys. Algunes editorials han lluitat per mantenir la bandera alçada, com Males Herbes. Però l’activisme de blogs com El Biblionauta (el responsable del qual, Daniel Genís, s’enfronta ara al repte de reflotar la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors) i Les Rades Grises ha acabat per fer comunitat. O iniciatives com el seminari de gèneres fantàstics de l’Associació d’Escriptors a Llengua Catalana dirigit per Ricard Ruiz Garzón.

Nouvinguts

Aquest any ha sacsejat el sector el nou segell en català Mai Més, introduint-se en el camp que dominen les editorials capdavanteres en castellà com Nova, Runas o Minotauro. Autors d’actualitat, amb premis Hugo, Nebula, Arthur C. Clarke... Amb sis títols el 2019 i una desena el 2020 han recuperat una Olivia E. Butler (‘Xenogènesi I’) descatalogada en castellà, traduït per primera vegada a China Mieville (‘La ciutat i la ciutat’), a Kameron Hurley (‘La brigada lluminosa’), a Tade Thompson (amb un relat curt inèdit en castellà), Rebecca Roanhorse, Ted Chiang el 2020... «Coses que ningú estava fent en català, i algunes tampoc en castellà», diu Sergi Pérez, impulsor del segell al costat de Judit Terradellas.

«Volíem que autors indispensables estiguessin en una literatura com la catalana i buscar autors d’ara, que tracten problemàtiques d’ara», planteja l’editor. La seva aposta creu que arriba a un sector en creixement. «El volum d’aficionats al gènere en llengua catalana no la justificaria, però s’està eixamplant la base, amb lectors de gènere que passen del castellà al català amb més naturalitat i lectors de literatura en general que veuen ara la de gènere amb més naturalitat».

Mai Més no estan sols: en dimensions més d’edició de guerrilla acaba de presentar-se Chronos (iniciativa, amb el modest objectiu de publicar dos llibres a l’any, de Gonzalo Rodríguez, de la difunta llibreria Chronos, i Antoni Herrero) amb La Ciutat de Clifford D. Simak, i SECC publica a una selecció de contes de Mike Resnik, ‘Mai no he entès els robots’, amb la seva vocació d’«editorial deliciosament suïcida».  

«Molta gent diu que estem en un punt d’inflexió, però la producció continua sent minoritària i falta massa crítica», matisa Eloi Puig, president de la SCCFF, que defensa fer ressò a l’autor català. És el que fa anys que fa Males Herbes (l’últim títol, Metal·lúrgia, de Víctor Nubla, amb explotació capitalista de dracs), a més de recuperar clàssics com la distopia d’Aurora Bertrana  La ciutat dels joves. «Estem molt millor que quan vam començar, però crec que el més rellevant és que la majoria d’editorials i de lectors ja no fan diferències entre temes literaris realistes o fantàstics», diu el seu editor, Ramon Mas.

Quan el gènere no compta

Més enllà de les editorials especialitzades, la normalització del terreny fantàstic té diversos exemples en autors consolidats dels quals habitualment la seva obra es publica tant en català com en castellà. Un autor com el jamaicà Marlon James ha arrasat als EUA passant del ‘true crime’ a l’‘afrofantasy’ amb Lleopard negre, llop vermell (Empúries). Després de l’èxit d’‘El conte de la criada’, de Margaret Atwood, Quaderns Crema publicarà aviat la seva seqüela, ‘Els testaments’. Jeanette Winterson acaba de presentar a Barcelona el seu futurista Frankissstein: una història d’amor (Periscopi).

I entre els autors catalans aquesta naturalització també té el seu espai. Dues ‘ucronies’ han guanyat en els últims anys premis com el Josep Pla (Albert Villaró) o el Sant Jordi i, posteriorment, l’Ictíneu de la SCCFF (Joan-Lluís Lluís, que sense etiqueta ha estudiat elements fantàstics de forma més o menys explícita en tota la seva obra). L’últim Ciutat de Tarragona ha sigut per a Jaume C. Pons Alorda amb ‘Ciutat de Mal’ (Angle). I com a exemple de transversalitat, ‘Els àngels em miren’ (Amsterdam), de Marc Pastor: novel·la negra, animisme africà i ‘ucronia’ independentista.  Pastor, per cert, modera les expectatives.  «Als EUA està arrasant, la fantasia envaeix el ‘mainstream’ i està dalt de les llistes, a la qual cosa se suma l’èxit de sèries de ciència-ficció en ‘streaming’, però aquí el que ens està arribant és només l’eco; no sé si hi ha prou públic lector».

Notícies relacionades

Sí que confia en aquest eixamplament Laura Huerga, que en una editorial literària com Raig Verd ha anat publicant cada any un títol amb elements de gènere (tot i que el nom del segell resulta que no té res a veure amb Jules Verne), fins a haver trobat la tecla amb Ursula K. Le Guin: després de la primera traducció d’‘Els desposseïts’ («ja és un dels llibres més venuts de l’editorial») l’acaba de seguir ‘La mà esquerra de la foscor’ i per al 2020 es planteja iniciar el cicle complet de ‘Terramar’, un projecte amb anys per davant.

Una base sí que existeix: la del lector juvenil de fantasia que no ha deixat mai d’existir, tot i que amb alts i baixos. Patrizia Campana, editora d’infantil i juvenil en català al Grup Planeta, recorda fenòmens que van funcionar en català com ‘Harry Potter’, ‘Els jocs de la fam’ o ‘Divergent’. «Recentment ha baixat, davant el terreny romàntic o realista, però sempre ha tingut un públic i creiem que l’any que ve hi haurà un repunt amb els nous llibres de Phillip Pullman, Suzane Collins o Veronica Roth», apunta. I també en català (tot i que van millor en castellà els títols romàntics o els que depenen més de l’èxit d’un film; un recordatori que el mercat no sempre juga a favor del català).