'Cos': la conservació de l'efímer

Fins aquest any amb prou feines havia arribat a les llibreries l’obra de la recent premi Nobel Olga Tokarczuk Un parell de novel·les, ‘Un lloc anomenat Antany’ (2001 en català i castellà), amb elements de realisme màgic, i l’original policíaca ‘Sobre els ossos dels morts’ (2016), demostraven la versatilitat del seu talent, una equilibrada barreja d’imaginació, erudició, crítica social i inconformisme amb la literatura de fórmula i evasió. L’edició polonesa del seu llibre ‘Cos’ és del 2007 però es va traduir a l’anglès el 2018, quan va guanyar el premi Brooker i va començar a guanyar fama internacional. El títol original, ‘Bieguni’, al·ludeix als fidels d’una antiga secta que afirmava que només el viatge constant permetia escapar de la maldat del diable. Aquests «‘bieguni’» o «cossos» («pelegrins» en la versió francesa i «rodamons» en la italiana) som ara, potencialment, tots, no a través de camins polsosos sinó d’autopistes aèries (d’aquí ve el nom de la versió anglesa: ‘Flights’), com les que freqüenta l’autora, convertida en observadora minuciosa de tot el que troba en la seva peregrinació per tot el món.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Però ‘Cos’ no és tant un llibre de viatges sinó de viatjar i, per tant, apunta més cap al sentit transcendent del viatge que cap a les anècdotes concretes del viatger, que, no obstant, són innombrables i estan narrades amb una eficàcia sintètica i una destacada penetració dels rituals col·lectius i les desviacions individuals. Però és en la idea de fons del viatge com a escapada, com a fugida o fuga, on l’estructura fragmentària i la discontinuïtat del llibre cobra la cohesió més profunda: la fugida inútil de l’entropia, de l’acció inexorable del temps, de la caiguda dels imperis (Grècia, per exemple) i del deteriorament dels cossos. Tokarczuk utilitza la història científica de l’esforç mèdic per conservar els cossos humans com a metafòric fil conductor de la seva obra: des dels gabinets de curiositats naturals del segle XVIII, en els quals es col·leccionaven monstruositats i malformacions diverses, fins a la impactant exposició ‘Human Bodies’ que des del 2005 recorre el planeta, passant pels anatomistes que van perfeccionar la tècnica de la dissecació fins a la moderna plastinació dels teixits. Des de la perspectiva de l’esforç per preservar el que existeix, l’autora concep la seva pròpia escriptura com una lluita per salvar del temps l’experiència fugaç, el que s’ha vist i sentit, i encoratja tots els cossos a «immortalitzar-nos mútuament en fulls de paper».

Un mosaic en forma de novel·la 

En aquest llibre-mosaic, construït de tessel·les polimorfes, hi ha una potent exhortació vitalista que escup contra l’abús i la discriminació, contra el poder ignominiós i contra l’anquilosament resignat. Entre els apunts de viatge s’intercalen relats històrics apassionants com el del metge Frederik Ruysch, el del cor de Chopin transportat per la seva germana o el de Joséphin Soliman, que reclama a Francesc I que li torni el cos dissecat del seu pare, que va ser fidel servidor de l’emperador però el seu color de pell el va condemnar a aquell destí. Entre totes les històries que s’entrecreuen, dues demostren la mestria de Tokarczuk per pertorbar el lector i empènyer-lo a un espai fosc d’inquietud moral: la de Kunicki, que perd la dona i el fill en una illa croata, i la del retrobament amb un amor d’adolescència que reclama n gran gest de compassió. ‘Cos’ és un llibre inesgotable, un embolic de camins creuats que es bifurquen infinitament fins a dibuixar el mapa del somni humà més inabastable.