El PP aspira a mantenir el feu pendent de l’extrema dreta

Les eleccions de demà a Castella i Lleó són per al Partit Popular una cita amb molt a perdre, potencialment, i poc a guanyar. La comunitat més gran d’Espanya és el feu autonòmic més antic per als populars, que la governen ininterrompudament des de 1987, quan un novell José María Aznar va iniciar en la presidència de la Junta la seva fulgurant carrera política. Des d’aleshores el president sempre ha sigut popular, des de Juan José Lucas fins a Juan Vicente Herrera, passant des del 2019 per Alfonso Fernández Mañueco. Amb les enquestes a la mà, no hi ha res que faci presagiar un escenari d’alternativa.

En realitat, les expectatives de Mañueco, que en l’entrevista que va publicar l’últim dia de campanya aquest diari apel·lava a Vox dient-li que ha de decidir "si és part del problema o de la solució", es mesuren en funció de si haurà de reeditar la coalició amb l’extrema dreta, com va fer el 2022, en què va ser el primer dirigent del PP a fer-ho, o si podrà mantenir l’Executiu en solitari que ha presidit des del 2024, quan Santiago Abascal va decidir sortir de tots els governs autonòmics que compartia amb els d’Alberto Núñez Feijóo. És per això que és inevitable, i molt a desgrat seu, fixar-se en l’escenari d’Extremadura i l’Aragó, que després de l’avanç electoral decidit per María Guardiola i Jorge Azcón, respectivament, van iniciar el ball del nou cicle electoral, un privilegi que a priori corresponia a Castella i Lleó. I això no li ha anat bé, ja que Vox ha arribat més envalentit que mai pel gran resultat aconseguit en aquestes dues comunitats i per l’estancament de les negociacions.

Feijóo i Mañueco van tancar ahir la campanya electoral del PP a Valladolid. El líder dels populars i el president de la Junta i de nou candidat van centrar els esforços, com en l’última setmana de campanya, a desincentivar el vot a Vox. "Tot el que no sigui votar el Partit Popular és donar la clau a les polítiques fracassades, sectàries i mediocres d’un sanchisme en declivi. Jo no vull el model de gestió d’Óscar Puente o d’Ana Redondo a la nostra terra", va afirmar Mañueco amb referència als dos ministres de la localitat en l’Executiu, el de Transports i la d’Igualtat. Feijóo encara va anar més enllà: "Qui es presenti per tenir un escó de no res i comentar l’actualitat, que es faci tertulià; o sigui, perquè ningú pugui bloquejar aquesta terra, a votar el Partit Popular", va afirmar en diversos moments del discurs.

Retrets

Tots dos van retreure, reiterant el missatge de tota la campanya, a Abascal que sortís de la Junta de Castella i Lleó el 2024, així com de la resta de governs de coalició amb el PP en altres autonomies. I ho van posar com a exemple que Vox ni és de confiança ni es pot comptar amb el seu concurs per a les responsabilitats de govern.

Notícies relacionades

El PP i Vox, abocats a un inevitable pacte després del xoc en campanya

Vox confia a aconseguir el 20% de l’electorat de la comunitat

En una comunitat on hi ha una fragmentació més gran que en d’altres, amb partits regionals tan consolidats com la Unió del Poble Leonés (UPL), els populars es donen per satisfets continuant guanyant les eleccions i, fins i tot, augmentar la distància amb el PSOE, que el 2022 va ser a penes de tres procuradors. Ni al PP de Castella i Lleó ni a Génova donen cap crèdit a la possibilitat que el candidat socialista, l’alcalde de Sòria Carlos Martínez, pugui alçar-se com a guanyador de les eleccions.

El PP ha collat Vox tan fort com ha pogut. Però a partir de dilluns es confia en el perfil del candidat de l’extrema dreta, Carlos Pollán, per arribar a acords.